Opinió

10 de juliol del 2006

La selecció ita­li­ana va acon­se­guir en la copa del món de fut­bol que es va dis­pu­tar a Ale­ma­nya l'estiu del 2006 la seva quarta corona mun­dial. I ho va fer a la ita­li­ana, sense haver començat el mun­dial com una de les favo­ri­tes, amb no gaire fut­bol, molt prag­ma­tisme i un defensa cen­tral, Fabio Can­na­varo, –que mesos més tard rebria la Pilota d'Or– com a estre­lla. Itàlia va abraçar la copa –com vam titu­lar aquell dia– per quarta vegada en la història en una final resolta en els penals i que va sig­ni­fi­car el trist adéu del fut­bol d'un home com Zidane, expul­sat per donar un cop de cap a Mate­razzi. El mun­dial va pre­miar un fut­bol italià que vivia enmig de la cor­rupció.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)