L'OK Lliga va arren­car ahir a Mataró far­cida d'al·lici­ents i amb una majo­ria abso­luta abas­se­ga­dora de juga­dors del Prin­ci­pat dis­tribuïts entre els tretze con­junts cata­lans i també pre­sents en els altres tres clubs que la con­fi­gu­ren –Liceo, Cer­ceda i Alcoi–. La lluita pel títol es pre­senta apas­si­o­nant, amb un Barça que mirarà de reva­li­dar-lo amb el mateix equip que l'any pas­sat i amb el Liceo i el Reus pre­pa­rats per dis­cu­tir-li tant com sigui pos­si­ble la supre­ma­cia. Els del Baix Camp i els gallecs, de fet, ja van ser cam­pi­ons aquesta dècada. Trac­tant-se d'una fase regu­lar única com els últims anys –el play-off es va supri­mir per aba­ra­tir cos­tos– seria desit­ja­ble que la lliga man­tingués l'interès el màxim pos­si­ble en la cúspide per ator­gar valor afe­git al campió i en clau de públic i ressò mediàtic. Pel mig, en la lluita per entrar a Europa, i per sota, per evi­tar els tres llocs de des­cens, els mar­ges en la taula són estrets i la com­pe­ti­ti­vi­tat està garan­tida.

A pesar de la marxa de juga­dors de talent a Por­tu­gal o Itàlia fruit de les difi­cul­tats econòmiques, l'OK Lliga manté un nivell veri­ta­ble­ment alt. També cal donar la ben­vin­guda al Man­lleu, que jugarà a dalt de tot per pri­mera vegada en la seva història i s'afe­geix a la llarga llista de clubs cata­lans que ho han acon­se­guit.