Opinió

13 d'octubre del 2013

La cele­bració del Dia de la His­pa­ni­tat de l'any pas­sat la vam apro­fi­tar per fer una anàlisi de com havien anat per a l'esport espa­nyol els dar­rers mesos, en què, entre altres coses, Madrid s'havia tor­nat a que­dar sense els Jocs Olímpics. La con­clusió va ser que l'elit dels espor­tis­tes aguan­tava com podia l'ano­me­nada marca Espa­nya, però que l'esport espa­nyol mal­vi­via enmig de la crisi econòmica i social, que pro­vo­cava una fuga de talents mai vista, i la cor­rupció que esquit­xava no pocs diri­gents, molt enfei­nats a tapar casos de dopatge. I una immensa ban­dera espa­nyola va il·lus­trar aquell dia la por­tada d'aquest diari: “No s'aixeca”. I així con­ti­nua.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)