Joan Collet va agafar la presidència de l'Espanyol en l'esperpèntica junta del 19 de novembre del 2012. Ha passat tres anys, dos mesos i un dia com a màxim jerarca. El d'Argentona va complir el somni de molts aficionats: arribar a dalt de tot del club després d'un periple vital per l'entitat de 19 anys sent directiu de diverses àrees, conseller delegat i fins a l'últim salt a l'esmentada presidència. Collet ha estat un president presoner per l'economia de guerra que vivia l'entitat, amb el mastodòntic deute amb Hisenda i la construcció de l'estadi. Per si aquesta llosa no era suficient, sempre va estar sota sospita i acusat de ser el titella de Dani. Un adjectiu que anava focalitzat a menysprear la seva tasca. Vist amb cert context, el mandatari d'Argentona ha viscut els anys de més misèria del club. Una situació que ha hagut de gestionar amb nombroses decisions a contracor que li van fer rebre més crítiques que aplaudiments. El temps col·loca cadascú al seu lloc i ben segur que d'aquí a uns mesos tothom coincidirà que Collet va fer molt amb molt poc. D'això se'n diu gestionar amb criteri els recursos, sense oblidar la seva lluita aferrissada per aconseguir un nou repartiment dels drets de televisió, la revitalització del futbol de base i la defensa de l'Espanyol com un club que viu al costat del país i no d'esquena. Ahir posava el punt final a la seva presidència, però l'amargor del bateig no li ha d'esborrar el somriure de la feina ben feta malgrat les ombres que deixa el seu mandat.