Quan va dei­xar el FC Bar­ce­lona, a Pep Guar­di­ola li van ploure les ofer­tes per con­ti­nuar entre­nant. Eren molts els clubs que volien con­trac­tar el tècnic que havia for­jat un dels millors equips de la història del fut­bol. Perquè ofe­ria resul­tats i títols, però sobre­tot perquè ofe­ria la pos­si­bi­li­tat de dotar els seus equips d'una iden­ti­tat pròpia, un estil genuí de jugar a fut­bol. Aquest és, pre­ci­sa­ment, un dels grans valors de l'entre­na­dor de Sant­pe­dor. Més enllà de si aca­barà gua­nyant o per­dent, tri­om­fant o fra­cas­sant, el pas de Guar­di­ola per qual­se­vol equip deixa una empremta pro­funda. El seu Barça, per exem­ple, ja és etern per tot el que va acon­se­guir al camp i, sobre­tot, per com ho va fer. Aquest lle­gat serà ines­bor­ra­ble.

Després del seu any sabàtic a Nova York, va sor­pren­dre més d'un accep­tant la pro­posta d'entre­nar el Bayern de Munic. Moltíssima gent donava per fet que mar­xa­ria al Manc­hes­ter City, diri­git per Fer­ran Sori­ano als des­pat­xos i per Txiki Begi­ris­tain a la direcció espor­tiva. El basc, gran amic seu, va ser qui va con­fiar en ell per por­tar el pri­mer equip del Barça quan la seva única experiència era haver entre­nat a ter­cera divisió, i l'entesa per­so­nal i pro­fes­si­o­nal entre els dos està fora de qual­se­vol dubte. Els anys que van tre­ba­llar ple­gats al club blau­grana en són el millor exem­ple. En aquell moment, però, a Guar­di­ola el seduïa enor­me­ment l'experiència de for­mar part d'un dels clubs amb més història del fut­bol euro­peu, l'enti­tat ges­ti­o­nada pels exmi­tes del club i l'indis­cu­ti­ble domi­na­dor del fut­bol ale­many. S'hi estarà tres tem­po­ra­des que pos­si­ble­ment se sal­da­ran amb tres títols de lliga, una copa, una super­copa d'Europa i un mun­dial de clubs. Caldrà veure si serà capaç d'aixe­car una Cham­pi­ons, el seu gran objec­tiu aquesta tem­po­rada. No hi ha estat a dis­gust, a Ale­ma­nya, ni tam­poc al Bayern de Munic, mal­grat que ha vis­cut algu­nes polèmiques amb el metge de l'equip i amb la premsa sen­sa­ci­o­na­lista. No pas amb els tòtems, que el van voler reno­var.

Pep Guar­di­ola, però, tenia clar que el seu pro­per repte espor­tiu el volia viure al cos­tat del seu amic Txiki Begi­ris­tain. Ja li havia dit que no una vegada i no ho podia fer dues. Ja s'ha anun­ciat públi­ca­ment que serà l'entre­na­dor del Manc­hes­ter City les pro­pe­res tres tem­po­ra­des. Entre­nar en la Pre­mier Lea­gue sem­pre havia estat un al·lici­ent per al de Sant­pe­dor, per tot l'aroma que desprèn una de les millors lli­gues del món i perquè el motiva poder ser campió en una altra com­pe­tició. Com quan va dei­xar el FC Bar­ce­lona, de pro­pos­tes, no n'hi fal­ta­ven. Aquesta vegada, però, el pes de la història de l'equip no ha estat el fac­tor deci­siu a l'hora d'esco­llir nou destí. Ara és l'hora de l'amis­tat, i mal­grat que el Manc­hes­ter Uni­ted i el Chel­sea també el desit­ja­ven, inten­tarà aju­dar el seu bon amic Txiki a fer del Manc­hes­ter City un club amb més pal­marès i història del que té ara.