I si al Barça el talent sumés? I si Pellegrini no fos com és? I si Valdés no hagués marxat? I si la Super Bowl...
1-3. Hi ha resultats que a vegades ho diuen (quasi) tot. El Manchester City va coix d'ambició i caràcter en les cites importants. I el Leicester és la viva imatge de la confiança. També ens ho diu (quasi) tot dels dos entrenadors. Pellegrini té una certa idea de futbol, que s'esfuma quan ell mateix deixa de confiar-hi i la canvia. Per això el City sempre fa la impressió (real) que rendeix per sota del que podria. I Ranieri demostra que és més motivador que entrenador. Futbolísticament, el Leicester és tan sols pragmatisme. L'especialitat del tècnic italià sempre ha estat aquesta: fer emergir equips (Càller, Fiorentina...). I el seu flac és, ha estat, fer rendir equips ja consolidats. Mai no es por tenir tot. O potser sí, i per això el City ha apostat per Guardiola.
Víctor Valdés torna a jugar de porter amb l'Standard de Lieja. Molt poc a dir, perquè amb VV les paraules serveixen de poc. Tan sols una alegria immensa.