La gran com­petència que suposa l'arri­bada de mul­ti­mi­li­o­na­ris al món del fut­bol obli­garà molts clubs a tre­ba­llar cada cop més i millor el seu plan­ter. Els cen­tres de for­mació pas­sa­ran a ser un ele­ment clau en les estruc­tu­res tècni­ques i els que no dedi­quin esforços humans i econòmics a la base cor­ren el risc de que­dar-se enrere. En aquest sen­tit, aga­fen espe­cial rellevància els for­ma­dors, peces fona­men­tals en el desen­vo­lu­pa­ment dels nens i joves de les esco­les fut­bolísti­ques. És i serà cab­dal que els millors entre­na­dors esti­guin amb els més petits perquè aquests puguin pro­gres­sar ade­qua­da­ment per esde­ve­nir, algun dia i si els acom­pa­nya la sort, espor­tis­tes pro­fes­si­o­nals.

Aquesta reflexió ini­cial em per­met recor­dar l'extra­or­dinària figura de Horst Wein, mes­tre de for­ma­dors d'arreu del món, i que malau­ra­da­ment ens va dei­xar la mati­nada de diu­menge després d'una vida dedi­cada a l'esport i a l'ense­nyança, dues de les seves grans pas­si­ons. Con­ver­sar amb ell, ni que fos cinc minuts, en un camp d'hoquei sobre herba o de fut­bol, era un apre­nen­tatge con­ti­nuat. Són moltíssims els clubs i fede­ra­ci­ons que han seguit la seva meto­do­lo­gia d'ense­nya­ment, que sobre­tot con­si­dera el nen com un sub­jecte pen­sant i no només com un exe­cu­tor de les ordres de l'entre­na­dor. Sem­pre va defen­sar que per millo­rar el nivell s'havia d'inten­tar que el nen entengués el joc i que calia esti­mu­lar la seva intel·ligència i la presa de deci­si­ons. També era un ferm defen­sor de la cre­a­ti­vi­tat i de dei­xar als nens uti­lit­zar la ima­gi­nació per resol­dre els pro­ble­mes que se'ls plan­te­ges­sin. L'ener­vava també obser­var com nens ben petits ja com­pe­tien onze con­tra onze en un camp gegantí i amb pilo­tes gai­rebé tan pesa­des com ells. Alguns pro­fes­si­o­nals van afir­mar del seu sis­tema que era un renai­xe­ment del fut­bol de car­rer.

Autor de més de 30 lli­bres, també va impar­tir clas­ses i con­ferències en més de 53 països. Els seus mètodes han influït en fede­ra­ci­ons i grans clubs de tot el món, per exem­ple el FC Bar­ce­lona, l'Inter de Milà, l'Arse­nal, el Bayern Leverku­sen, el Schalke 04, i el Hof­fen­heim, entre d'altres. L'any 2007, Julen Guer­rero, inte­grant de la can­di­da­tura d'Erco­reca a les elec­ci­ons de l'Ath­le­tic, va pen­sar en ell perquè s'integrés en el seu grup de tre­ball per millo­rar la for­mació dels joves talents de Lezama després de veure'l tre­ba­llar i d'escol­tar la seva filo­so­fia. Crític amb l'immo­bi­lisme exa­ge­rat d'algu­nes de les estruc­tu­res del món del fut­bol i amb les reticències al canvi, es feli­ci­tava perquè les coses ana­ven can­vi­ant i cada cop eren més les per­so­nes que veien neces­sari noves for­mes d'apre­nen­tatge. Abans de dedi­car-se ple­na­ment al món del fut­bol, va revo­lu­ci­o­nar l'hoquei sobre herba a Espa­nya. Com a selec­ci­o­na­dor, del 1973 al 1984, va acon­se­guir la meda­lla de plata en els Jocs Olímpics de Mos­cou l'any 1980. El seu adéu és una molt mala notícia per a tots els que esti­mem l'esport. Des­cansa en pau.