Tebas

El pre­si­dent de la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal, Javier Tebas, es va treure la careta l'altre dia en una entre­vista a El Mundo. Tota la gent que segueix l'esport en gene­ral i el fut­bol en par­ti­cu­lar ja conei­xia les rela­ci­ons de Tebas amb la ultra­dreta espa­nyola en la seva joven­tut i la seva militància a Fuerza Nueva, la for­mació de Blas Piñar que, entre altres coses, va donar suport a l'intent de cop d'estat de Tejero i com­pa­nyia el 23 de febrer del 1981. Tebas ja havia dei­xat clara en mol­tes oca­si­ons la seva posició sobre què pas­sa­ria amb els equips cata­lans del fut­bol pro­fes­si­o­nal quan Cata­lu­nya fos inde­pen­dent i també s'havia mani­fes­tat total­ment en con­tra de la inde­pendència de Cata­lu­nya.

A l'entre­vista d'El Mundo, Javier Tebas va par­lar amb tota fran­quesa. Va dir el que tots ens ima­ginàvem que diria si algun dia s'atre­via a res­pon­dre a la mena de pre­gun­tes que li va fer el diari madri­leny. Tebas deia en l'entre­vista que no és d'extrema dreta, encara que després va afir­mar: “Si ser d'extrema dreta és defen­sar la uni­tat d'Espa­nya, la vida i un sen­tit catòlic de la vida, jo estava en aquest grup.I segueixo defen­sant el mateix. En això no he can­viat.” Tebas també afir­mava que, de vega­des, troba a fal­tar “un Le Pen a l'espa­nyola” que defensi la iden­ti­tat naci­o­nal espa­nyola.

Per­fecte. Javier Tebas pot pen­sar el que vul­gui i dir-ho públi­ca­ment. I no ha de pas­sar res. Com tot­hom. Bé, com tot­hom no. Només cal veure què li va pas­sar a Arnaldo Otegi. Ara que, ben pen­sat, pot­ser sí que a Tebas li hau­ria de pas­sar alguna cosa. Ja sabem que a Fuerza Nueva i als par­tits simi­lars que han anat sor­gint no els ha afec­tat mai la llei de par­tits. Ja sabem que els òrgans judi­ci­als només es pre­o­cu­pen pels fets i les decla­ra­ci­ons incons­ti­tu­ci­o­nals, no per les pre­cons­ti­tu­ci­o­nals. Tebas i els que pen­sen com ell van en con­tra de mol­tes de les coses que diu la sacro­santa Cons­ti­tució espa­nyola. Però igual que es per­se­gueix o s'estig­ma­titza aquells que volen, que volem, dei­xar-la enrere d'una vegada, no es fa mai res amb els que vol­drien tirar enrere en el temps i, o eli­mi­nar la Cons­ti­tució o con­ver­tir-la en una mena de Fuero de los Españoles, aque­lles lleis, per dir-ho d'alguna manera, del fran­quisme.

El pit­jor de tot és que Javier Tebas no és una per­sona qual­se­vol. No és un d'aquells energúmens que van assal­tar la lli­bre­ria Blan­querna de Madrid en la Diada del 2013. Javier Tebas és la cara del fut­bol pro­fes­si­o­nal espa­nyol. És l'home que veiem cada dia par­lant en nom dels clubs de les lli­gues de fut­bol pro­fes­si­o­nal espa­nyo­les. Entre els quals n'hi ha un bon gra­pat de cata­lans. Ja sé que els exa­brup­tes de Tebas són a títol per­so­nal, però Tebas també és un home públic. És el pre­si­dent de la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal i, d'alguna manera, repre­senta inter­na­ci­o­nal­ment tots els clubs, inclo­sos, el Barça, l'Espa­nyol, el Nàstic, el Girona i el Lla­gos­tera. Cap d'aquests clubs, o l'Ath­le­tic, o la Real Soci­e­dad, o l'Osa­suna, o el Betis o... no tenen res a comen­tar del que pensa el pre­si­dent de l'orga­nisme que els agrupa i que orga­nitza la lliga?

Si Tebas fos català i hagués dit en una entre­vista que està a favor de la inde­pendència de Cata­lu­nya, ja l'hau­rien fet ple­gar.