¿Cal feli­ci­tar la ini­ci­a­tiva de Gerard Piqué d'aliar-se, mit­jançant la seva empresa Kerard Games, amb els dia­ris El Mundo, Marca i el grup d'Uni­dad Edi­to­rial per tro­bar els millors desen­vo­lu­pa­dors de vide­o­jocs (sobre­tot nois d'entre 12 i 17 anys) a través d'un con­curs, l'Inde­pen­dev Game Fest, que ha hagut de can­viar les bases perquè escan­da­lit­zava les xar­xes soci­als que els orga­nit­za­dors es vol­gues­sin que­dar a per­petuïtat els drets d'explo­tació dels joves?

Sóc del parer que sí, perquè Antíste­nes d'Ate­nes i Diògenes de Sínope, i en gene­ral tots els cínics del segle IV d'abans de la nos­tra era, ja ens van ense­nyar els bene­fi­cis del des­ver­go­nyi­ment, de la pro­vo­cació i de la irre­verència; que ano­me­na­ven en con­junt anai­deia.

Fem poc cas dels cínics, i ens con­vin­dria conèixer-los, ara que els fal­sos cínics ens gover­nen. Reco­nei­xe­reu un cínic fals perquè és mal­vat i no pas excèntric. Un bon cínic, un cínic de soca-rel, se'n riu del mort i de qui el vet­lla i abo­mina de les rique­ses mate­ri­als al mateix temps que busca el luxe de les arts i de les ciències huma­nes. Sol ser una per­sona tan sàvia que no sap ben bé de res i opina de tot el que sos­pita rient-se tant de si mateix com de tot allò que opina. És el seu joc, i sol ser tan intel·ligent que la cre­ació humana que se li assem­bla més sol ser un bon poema; posem de Josep Car­ner, per evi­tar de fer el xim­ple.

És, en Gerard Piqué, un cínic de debò o només un nen ric que fa conya? No ho sé pas; però no el veig tan gola­fre com els mes­tres de cuina de l'empresa edi­tora que he esmen­tat; ni com els polítics, els opi­nai­res i els homes de negoci que ali­menta. Més aviat, com un insen­sat que fica culle­rada a l'escu­de­lla que no toca; perquè, aviam, aquest noi tan de casa que fa goig de veure, ¿de debò que es refia dels seus socis? Ves que no li sur­tin tan fal­sos com els fal­sos cínics, que ens ama­nei­xen les lleis amb la tinta dels seus dia­ris.