No m'ha estat pos­si­ble escriure aquest arti­cle abans que el Barça comenci a jugar con­tra el Getafe, a les qua­tre de la tarda d'un dis­sabte asso­le­llat a Bar­ce­lona. Així és que no veuré el par­tit, cosa que em sap greu perquè és mera­vellós obser­var com el meu equip, jugui con­tra qui jugui, des­plega un poder immens en el camp exhi­bint un con­trol de la situ­ació, mesu­rant les for­ces i acce­le­rant en els moments opor­tuns en què gai­rebé sem­pre apa­reix Messi, el gran Messi, per mar­car defi­ni­ti­va­ment la diferència i a vega­des lite­ral­ment per mar­car un gol, tot i que aquest no és l'objec­tiu fona­men­tal des que han arri­bat a la ple­ni­tud Luis Suárez i aquest geni ano­me­nat Ney­mar. Alli­be­rat d'haver de ser tan deter­mi­nant en el gol, Messi és més gran que mai. Acabo de bus­car per inter­net com va el par­tit con­tra el Getafe. S'ha arri­bat pràcti­ca­ment als vint minuts i el Barça ha mar­cat un gol (tot i que un juga­dor con­trari, Juan Rodríguez, l'ha fet en pròpia por­te­ria) i, com gai­rebé és habi­tual, ha fallat un penal. Aquests errors rei­te­rats, en tot cas, no fan menys gran Messi, del qual diuen que l'ha llançat mala­ment. En tot cas, estic tran­quil·la. D'aquí a una estona tor­naré a interes­sar-me pel resul­tat i, men­tres­tant, m'ocu­paré d'aquest arti­cle i així, doncs, del tema que vull abor­dar pri­o­ritària­ment: l'ús de les xar­xes soci­als per alguns fut­bo­lis­tes i, de manera con­creta, del gust mani­fest que en té Gerard Piqué, que ja no només dis­fruta amb les fra­ses incendiàries pro­pa­ga­des des del Twit­ter, sinó que ha des­co­bert una nova joguina, el Peris­cope, amb el qual pot pen­jar simultània­ment les imat­ges que grava. Ho va fer a l'avió amb què, després de la victòria per 0-4 con­tra l'Eibar, tor­nava amb els seus com­panys fa uns dies del País Basc i ho va fer també, amb la inter­rupció entre­mig d'una fan que va abor­dar-lo, per mos­trar les ofi­ci­nes de la seva empresa de vide­o­jocs Keed Games. Qui­nes coses. Això que he escrit sobre Piqué ho he fet men­tre anava mirant el mar­ca­dor del par­tit i lle­gint-ne la crònica. Tenia raó de no pre­o­cu­par-me, però m'ho estic per­dent. En tan sols 25 minuts més, Munir, Ney­mar i Messi (en una nova acció sen­sa­ci­o­nal) han mar­cat, men­tre que el bra­si­ler i abans Piqué (el rei de les xar­xes soci­als) han esta­ve­llat la pilota al tra­ves­ser.

Men­tre hi ha la mitja part, repre­nem, doncs, el tema de Piqué i les xar­xes soci­als. Ell nega que el club li hagi tocat el crostó, però alguna cosa ha cir­cu­lat res­pecte al fet que la direc­tiva bar­ce­lo­nista se sent inqui­eta pel que fa a la sobre­ex­po­sició dels juga­dors a les xar­xes soci­als. Jo em limi­taré a trans­criure unes decla­ra­ci­ons de Cate Blanc­hett, la meva actriu pre­fe­rida: “Sóc incapaç d'ima­gi­nar-me un motiu asse­nyat pel qual una per­sona adulta hagi de par­ti­ci­par en aques­tes xar­xes. Tota aquesta histèria de la gent per exhi­bir-se i per con­tro­lar la impressió que causa als altres em resulta repug­nant.” Ney­mar ha tor­nat a mar­car. Em sap greu pel Getafe, però quina festa grossa.