Putin hi posa el seny

Des que a Roselyne Bac­he­lot, exmi­nis­tra fran­cesa d'esports del govern de Nico­las Sarkozy se li va acu­dir acu­sar Rafael Nadal de dopatge hem vis­cut uns dies plens de decla­ra­ci­ons i con­tra­de­cla­ra­ci­ons, a favor i en con­tra del ten­nista balear –mol­tes més a favor–, en què s'ha tro­bat a fal­tar un punt de pausa i de reflexió, espe­ci­al­ment de part dels res­pon­sa­bles polítics de l'esport, com ara, en la banda espa­nyola, de Miguel Car­de­nal, secre­tari d'estat, en fun­ci­ons, de l'Esport.

Car­de­nal va ser dels pri­mers que va sor­tir a defen­sar Nadal, com no podia ser de cap altra manera, però ho va fer de la mateixa manera que Bac­he­lot l'havia acu­sat. L'exmi­nis­tra fran­cesa va car­re­gar con­tra Nadal en una tertúlia tele­vi­siva, i Car­de­nal va res­pon­dre com si també hi fos: “A França no sem­pre han encer­tat a triar una per­sona que tin­gui uns mínims conei­xe­ments de l'esport” o “segu­ra­ment ha obli­dat tot allò que en algun moment va poder saber”. Bac­he­lot es va refer­mar en les acu­sa­ci­ons dient que havia dit el que havia dit perquè era el que es deia en la premsa i en el món del ten­nis. Com es pot obser­var, una dis­cussió amb un alt nivell científic i intel·lec­tual, que és el que s'hau­ria de dema­nar quan els res­pon­sa­bles polítics de l'esport par­len d'un tema tan impor­tant com el dopatge.

A més del tema Nadal, també està d'actu­a­li­tat el dopatge a Rússia. No és d'ara, però la reve­lació que Maria Xaràpova va fer dies enrere del seu posi­tiu l'ha tor­nat a posar en pri­mer pla. I aquí ha apa­re­gut, per posar una mica de seny en tot ple­gat un per­so­natge del tot ines­pe­rat,Vla­di­mir Pun­tin. El pre­si­dent rus va ser ahir con­tun­dent amb el seu minis­tre d'Esports, Vitali Mutko: “No s'ha de poli­tit­zar ni pro­moure teo­ries de cons­pi­ració” per jus­ti­fi­car les seves erra­des, sinó vet­llar perquè els espor­tis­tes esti­guin al cas dels can­vis en la llista de pro­duc­tes pro­hi­bits.

L'advertència de Putin –que va con­tra tot el que ell ha fet i dit en la seva tra­jectòria política–, és apli­ca­ble a tots els països del món. L'esport espa­nyol –Car­de­nal, el COE, Gasol, el Real Madrid...– ha cri­dat el some­tent per defen­sar Nadal. I més encara quan l'atac ve d'un dels ene­mics exte­ri­ors favo­rits: França. Tots ple­gats, Car­de­nal el pri­mer, el que hau­rien de fer és obli­dar-se d'atacs tan bar­ro­ers com el de Bac­he­lot –que Nadal posi la que­re­lla i la justícia resol­gui el tema– i mirar més dins de casa. No s'hi val a bus­car sem­pre teo­ries de cons­pi­ració i un ene­mic exte­rior quan el dopatge toca les teves estre­lles –Con­ta­dor, Marta Domínguez– i, al mateix temps, per­me­tre que no hi hagi manera de saber que hi ha real­ment rere les grans ope­ra­ci­ons con­tra el dopatge –Port, Lle­brer– dels últims anys. Això sí que afecta la imatge de l'esport espa­nyol i no els comen­ta­ris que es puguin fer en una tertúlia sense cap mena de prova.