Hi ha tanta con­fiança en aquest Barça i en la força ofen­siva del seu tri­dent ofen­siu que durant el sor­teig de la Cham­pi­ons gai­rebé tenies ganes que li toqués el City o el PSG. No exa­gero i no dic el Bayern perquè aquest, a la final. I no dic el Madrid perquè estava claríssim que li toca­ria algun dels equips teòrica­ment més febles, com així ha estat. Ara que, alerta, aquest Madrid pot tenir pro­ble­mes amb els ale­manys si con­ti­nua jugant com ho ha fet alguns par­tits fora de casa. Al Ber­nabéu, això sí, resol par­tits, tot i que el Roma li va per­do­nar la vida almenys en tres oca­si­ons. Ja ho veu­rem. No deia res de l'Atlético perquè, a part que el tenim molt vist, és sem­pre un equip incòmode. Per la manera com el fa jugar el seu entre­na­dor i perquè és un bon equip. Barça i Atlético es conei­xen molt, massa, i per això és perillós, sobre­tot perquè la tor­nada és al Vicente Cal­derón. Però un equip que vol tor­nar a gua­nyar la Cham­pi­ons ha de superar els millors, com diu el sen­tit comú, i per tant l'Atlético ha de ser un rival a superar. Això sí, val­dria la pena que el Barça asse­gurés el zero a la por­te­ria i intentés dei­xar resolt el pro­blema en l'anada.

Por? Qui ha dit por? Però s'acosta el final de tem­po­rada, el Barça té els juga­dors que té i sem­pre hi ha pro­ble­mes en forma de lesió o de tar­ge­tes. Mirin el que va pas­sar diu­menge a Vila-real. Ni el 0-2 va poder asse­gu­rar una victòria que ja hau­ria asse­gu­rat la lliga. Ara, que con­ti­nua fran­ca­ment bé per la der­rota de l'Atlético a El Molinón, caldrà asse­gu­rar una mica més. Però quan Luis Enri­que, amb bon cri­teri, va deci­dir can­viar Piqué i Arda, l'equip se'n va res­sen­tir. No vull car­re­gar con­tra Mat­hieu, que ja ho fa tot­hom. Jo crec que té mala sort, dar­re­ra­ment. Però sem­bla que els altres cen­trals no comp­ten i, fran­ca­ment, no és el mateix el francès que Piqué o Masc­he­rano. I quan Piqué va mar­xar, es va notar.

Per tant no cal tenir tant en compte el nom­bre de par­tits con­se­cu­tius sense per­dre –que ja són 39 i fa gràcia anar tren­cant rècords i per tant con­tra el Madrid cal man­te­nir-lo–, sinó no per­dre els par­tits impor­tants com ara la copa con­tra el Sevi­lla. Curiós el cas d'aquest Bar­ce­lona con­dem­nat a gua­nyar-ho tot per poder igua­lar els regis­tres de l'any pas­sat i per inten­tar ser el pri­mer equip que gua­nya dues Cham­pi­ons con­se­cu­ti­ves. De moment l'equip està bé i quan juga mera­ve­lla. Però hi ha alts i bai­xos, com es va veure a Vila-real. Cer­ta­ment, i sobre­tot després de la der­rota de l'Atlético, els punts tenien menys importància que altres vega­des, però un bon Vila-real, sem­pre jugant, sem­pre moti­vat, sem­pre engres­cat a tocar allò que no sona al Barça, va acon­se­guir remun­tar el resul­tat i fer que molts culers patis­sin exa­ge­ra­da­ment. Sí, el Vila-real és un bon equip, com ho són també tots els que es tro­barà el Barça en la Cham­pi­ons i en la final de copa. I és per això que Luis Enri­que haurà de pre­ser­var els juga­dors clau, com de fet ja ha començat a fer en les dar­re­res jor­na­des. Que­den vuit jor­na­des de lliga, un par­tit de copa i, espe­rem, cinc par­tits de la Cham­pi­ons. Aguan­tarà el Barça el rècord de victòries. Fran­ca­ment importa poc si gua­nya lliga i copa i arriba a la final de la Cham­pi­ons. Si ho fa serà una gran tem­po­rada. I les finals són per gua­nyar-les.