Contra el Madrid, amb els millors

El Barça té un avan­tatge de nou punts res­pecte a l'Atlético de Madrid, el segon clas­si­fi­cat –i, per tant, el seu imme­diat per­se­gui­dor en la lluita per la lliga– i deu res­pecte al Real Madrid, ara mateix el ter­cer en discòrdia. Dei­xant de banda la sen­sació agre­dolça que hagi pogut dei­xar l'empat con­tra el Vila-real després d'anar gua­nyant 0 a 2 i el con­tun­dent tri­omf dels blancs con­tra el Sevi­lla, les xifres no men­tei­xen i reflec­tei­xen que en aquesta jor­nada pas­sada els de Luis Enri­que s'han dis­tan­ciat un punt més en la taula gràcies a la der­rota de l'Atlético a Gijón. Ara mateix fal­ten vuit jor­na­des per aca­bar el cam­pi­o­nat i la situ­ació és immi­llo­ra­ble. Si els dos equips de Madrid tenien alguna ínfima espe­rança depe­nia del fet que el Barça perdés al Madri­gal, on cap dels grans ha acon­se­guit gua­nyar aquesta tem­po­rada. Però no ho va fer.

La gran distància entre els blau­grana i els seus per­se­gui­dors ha pro­vo­cat que algu­nes veus recla­min que con­tra el Real Madrid al Camp Nou Luis Enri­que doni des­cans a algun dels seus millors juga­dors pen­sant ja en la dura eli­mi­natòria con­tra l'Atlético de Madrid en la Cham­pi­ons. El duel con­tra l'etern rival és el dia 2 d'abril, i con­tra els colc­ho­ne­ros, just tres dies després. Per­so­nal­ment, però, penso que seria un error extra­or­di­nari. El clàssic és més que un par­tit i no s'ha de donar cap avan­tatge al rival, més aviat al con­trari. S'ha de jugar amb l'onze de gala i, si pot ser, inten­tar infli­gir el màxim dolor pos­si­ble als de Zine­dine Zidane. Com al Ber­nabéu quan es va gua­nyar per 0 a 4. L'afició bar­ce­lo­nista no per­me­tria de cap de les mane­res que això no fos així. Hi ha par­tits en què no es con­cep la rela­xació, i con­tra el Madrid és un d'aquests. Pri­mer cal gua­nyar, però si hi ha la pos­si­bi­li­tat de gole­jar no s'ha de dei­xar esca­par. Sin­ce­ra­ment, crec que els juga­dors i el mateix Luis Enri­que són els pri­mers a pen­sar així. Però al marge d'això, també hi ha el tema espor­tiu. Ja sé que la diferència és força gran, però no cal obli­dar que encara que­den 24 punts en joc i al Madrid mai no se li ha de donar vida. Fa unes set­ma­nes vivien en la més abso­luta depressió, però la victòria per 4 a 0 con­tra el Sevi­lla en un par­tit més que cor­recte els ha donat una petita dosi de con­fiança. En l'hipotètic cas que sor­tis­sin vic­to­ri­o­sos del Camp Nou, vés a saber si no començarien ja amb les seves habi­tu­als cam­pa­nyes de pressió. Encara que sovint se les aca­ben empas­sant. Seria imper­do­na­ble fer renéixer les il·lusi­ons blan­ques, perquè, tal com ha que­dat demos­trat al llarg de la història, el Real Madrid és un expert a sobre­viure quan pit­jor ho té.

El pro­per 2 d'abril, Luis Enri­que ha de sor­tir amb els seus millors juga­dors i amb el tri­dent al davant dis­po­sat a des­tros­sar la defensa blanca. A Madrid no han obli­dat l'exhi­bició i la humi­li­ació blau­grana de la pri­mera volta i vol­dran res­ca­ba­lar-se gua­nyant a Bar­ce­lona. Que el Barça no faci el pas­se­rell i surti amb tot.