Torno de qua­tre dies de vacan­ces a Sicília, l'avió aterra al Prat, con­necto el mòbil i el pri­mer que entra és un mis­satge: “Ha mort Cruyff.” L'estat de xoc no m'aban­dona durant els dies següents. Com em va dir ell mateix un dia, ja feia temps que era un mite, i els mites de la seva mag­ni­tud no moren. Ni quan va dir que tenia càncer vaig creure que el podia aca­bar matant. Però sí. Ja no el veu­rem més. Ara només el podem sen­tir. Eli­za­beth Tay­lor va dir que les idees només mouen el món si abans s'han trans­for­mat en sen­ti­ment. Cruyff ara ja és un sen­ti­ment.

Per raons que no vénen al cas, no he pogut veure cap par­tit del MIC en directe. Veig la final aleví d'onze juga­dors per la tele. El Barça dóna una lliçó de joc al Madrid, en un clàssic en mini­a­tura. Els nens blau­grana estan més ben posats al camp, mouen la pilota com els àngels i tenen ges­tos tècnics extra­or­di­na­ris. Els blancs ni tan sols flai­ren la pilota. El Barça gua­nya 2-0, però el joc i la sen­sació de supe­ri­o­ri­tat és molt més gran que aquesta xifra. Ine­vi­ta­ble­ment, penso en Cruyff: “Que bé que han jugat els nos­tres, eh Johan?”

Es con­firma que tots els pre­si­dents vius del Barça seran dis­sabte a la llotja del Camp Nou en el clàssic, com a home­natge a Cruyff. Hau­ria de ser nor­mal, però és extra­or­di­nari, perquè ja sabem que hi ha enfron­ta­ments molt durs entre ells. Més enllà d'aquest gest, aquesta podria ser una bona opor­tu­ni­tat per superar con­flic­tes. Però cal­dria algun gest de gran­desa més, com ara el reco­nei­xe­ment que l'afer de la devo­lució de la insígnia de pre­si­dent d'honor va ser un error de la direc­tiva i que mai no hau­ria d'haver pas­sat.

Jordi Cruyff parla en nom de la família. La seva inter­venció és per­fecta en el to i intel·ligent, agraïda i, sobre­tot, gene­rosa en el fons. Ens deixa la frase “Cruyff és de tots”. Em sem­blen els millors fona­ments per cons­truir el pre­sent i el futur del Barça.

Gary Nevi­lle és des­tituït com a entre­na­dor del València. És avui, però podria haver estat fa deu par­tits o d'aquí a dos. Apa­rent­ment, això no té a veure amb Cruyff. Però sí. Perquè té a veure amb el fut­bol, amb el joc. I el fut­bol és Cruyff (com bé va dir L'Équipe).