Opinió

Flexibles

Tan complicat seria fer excepcions i permetre a aquests clubs utilitzar un dorsal més enllà del 25?

L'anunci de l'Espanyol, ara fa tot just una setmana, de recuperar a partir de la temporada que ve el dorsal número vint-i-u, retirat després de la mort de Dani Jarque, ha agafat per sorpresa la majoria dels aficionats del club blanc-i-blau i, com era d'esperar, ha aixecat una certa polseguera.

Per alguns ha sobtat el moment de l'anunci, encara en plena temporada, sense cap motiu de necessitat imminent i quan les prioritats de l'entitat són ara mateix moltes altres. Per altres, més que la forma, no acaben d'entendre'n el fons, perquè més enllà que el club pugui necessitar en un futur no gaire llunyà aquest número, consideren que pesa més el factor sentimental i tot el que comporta no fer servir aquest “mític” dorsal. Segurament tots aquests arguments i molts d'altres que aquests dies deuen haver esgrimit en ple debat els aficionats de l'Espanyol són del tot raonables, com també ho deuen ser els dels dirigents del club per prendre aquesta decisió, que, tot sigui dit de passada, ja feia temps que rumiaven.

Tampoc és el primer cas en la lliga espanyola, ja que ara fa uns mesos el Sevilla va prendre la mateixa decisió amb el dorsal setze d'Antonio Puerta. La Lliga només permet tenir vint-i-cinc fitxes del primer equip i les necessitats de plantilla els han conduït a no poder prescindir de cap dorsal entre l'u i el vint-i-cinc.

Però el que més costa d'entendre de tot plegat no és la decisió de l'Espanyol, ni l'enuig d'una part dels seus seguidors, sinó la poca flexibilitat de la LFP en casos com aquests. Tan complicat seria fer excepcions en situacions com aquestes i permetre a aquests clubs utilitzar un dorsal més enllà del vint-i-cinc? O, per fer-ho més simple, la lliga d'aquí no podria fer com bona part de les d'altres països d'Europa que permeten utilitzar fins al número noranta-nou, per exemple, tot i tenir també un nombre limitat de llicències? Tan difícil és o senzillament es tracta de continuar sent ben encarcarats i viure d'esquena a la realitat i al pragmatisme?

Sincerament, crec que no costaria gens, i d'aquesta manera ens estalviaríem polèmiques que no beneficien gens i més quan l'origen de tot plegat té un fons amb tant de sentiment com aquest.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)