Ui, ui, ui...

Piqué ho va dir de la millor manera pos­si­ble: abans per al Barça gua­nyar el Madrid era sal­var la tem­po­rada, però era el Madrid el que gua­nyava la lliga i els títols impor­tants. Ara, diu el cen­tral, les coses van en sen­tit con­trari i són els blancs els que cele­bren com un títol la victòria al Camp Nou. Ja s'ho faran. No és pas del Madrid que vull par­lar, sinó de l'ADN culer, el que va fer que els més grans ja patis­sin després de la der­rota de dis­sabte en la lliga i veies­sin la negror en forma d'aco­llo­ni­ment en la lliga, ter­ror davant la final con­tra el Sevi­lla en la copa i heca­tombe en la Cham­pi­ons. Caram, com can­vien les coses, perquè els que així tre­mo­len coin­ci­dei­xen amb els que galle­ja­ven abans d'hora.

El Barça està fent una tem­po­rada esplèndida i sí, la der­rota con­tra el Madrid de Zidane fa mal, no perquè tren­qui la ratxa de victòries, que això havia de pas­sar, sinó perquè per­dre a casa con­tra el màxim rival fa mal. Però això no des­vir­tua la tem­po­rada. Sem­pre s'ha dit que els títols cal cele­brar-los una vegada gua­nyats i pot­ser alguns eufòrics ja par­la­ven de tri­plet, com si això fos tan fàcil d'acon­se­guir. Doncs mirin, no ho és, perquè si no ho hau­rien fet moltíssims equips i no és així. Però cre­uen que per­dre con­tra el Madrid ho ha de qüesti­o­nar tot? Pot­ser cal ana­lit­zar aquell par­tit i arri­bar a la con­clusió que més que mèrits del Madrid, pot­ser cal par­lar de demèrits del Barça. El canvi de Raki­tic va ser essen­cial i la falta d'inten­si­tat d'alguns juga­dors, per fer-s'ho mirar. Van donar vida al Madrid després del gol blau­grana i ho van pagar de la pit­jor de les mane­res, amb una der­rota que ningú no s'espe­rava.

Va ser millor el Madrid. No. El Madrid va jugar com un equip petit, que pot­ser és el que li toca, però va saber apro­fi­tar les seves opor­tu­ni­tats, que van arri­bar més per errors blau­grana que no per encerts pro­pis. I va gua­nyar meres­cu­da­ment el par­tit, això no cal dis­cu­tir-ho. Ni tan sols pen­sant en l'àrbi­tre, que es va estal­viar l'expulsió de Ser­gio Ramos en més d'una ocasió, cal bus­car excu­ses a la der­rota. Va per­dre el Barça més que no pas va gua­nyar el Madrid.

Ara bé, és nor­mal que vin­guin les pors? Qui hi hagi gent que agafi la cal­cu­la­dora i comenci a pen­sar en el calen­dari que queda en la lliga i en què pas­sa­ria si el Barça enso­pegués a Ano­eta? Que pot pas­sar? I tant, que pot pas­sar, però negar al Barça de Luis Enri­que la con­fiança que es mereix pot ser molt de soci culer, però no té gaire sen­tit. Per tant, con­fiança en l'equip tot i saber que li que­den par­tits molt com­pli­cats. S'hi juguen tres títols en poc temps i entra dins de la lògica que algun es perdi o no es gua­nyi, com vul­guin. Però el Barça té encar­ri­lada la lliga, i en la copa, a par­tit únic, té mol­tes pos­si­bi­li­tats de gua­nyar si no toca un àrbi­tre com el doble Hernández de dis­sabte pas­sat, un home que fa bons arbi­trat­ges, però a qui la situ­ació el va sobre­pas­sar. I en la Cham­pi­ons? Doncs mirin, a quarts no s'hi arriba només per sort i pot pas­sar de tot. L'Atlético és el segon millor equip de la lliga espa­nyola i gua­nyar un equip de Sime­one mai no és fàcil. Queda el par­tit de tor­nada i con­vindrà ser inten­sos, molt inten­sos, per arri­bar a les semi­fi­nals de la màxima com­pe­tició euro­pea. El pri­mer pas està fet.