Aquest club només té avui. El passat no compta ni interessa; del futur, ja ens n'ocuparem quan arribi. Doble opció per afrontar l'ara: no fer res si l'equip guanya o córrer cap a l'aixopluc si comencen a petar seques. Així, qui dia passa, any empeny. Sense esperonar la tendència al pànic habitual entre els culers, és evident que als directius se'ls ha girat un munt de feina acabi com acabi la temporada. Tant se val si és amb un doblet o amb una mà a cada anca. Comprovada la perllongada inacció, s'acumulen els deures pendents. Els convindria assumir certa autocrítica, veient que no tanquen res, ni patrocinador, ni reducció de dèficit ni rebaixa del cost salarial de la plantilla, per esmentar només tres temes cabdals ajornats sine die. Fora del nou Camp Nou, res no els motiva, i no preguntis com el pagaran de veritat, que aigualeixes la festa. Per si els faltés teca, haurien –en condicional– d'agafar el brau per les banyes i afrontar qüestions roents. Esborrona citar la interminable llista de renovacions, atzucac en el qual han quedat atrapats pel delicat estat dels comptes. La relació, llarga com un dia sense pa: el mateix Neymar, Messi –que hi anirà darrere de manera automàtica–, un Busquets a qui no es fa prou justícia, Rakitic... A més, ja que són incapaços d'oferir rotacions i descans als inamovibles titulars, hauran d'afrontar la delicada situació dels reserves, avui devaluats. I poc podran promocionar des del filial, a banda de convèncer-se del fracàs anunciat per l'elecció del tècnic actual, incomprensible caprici presidencial.

De passada, ja que els imaginem arremangats davant la feina i decidits a prendre decisions d'una vegada, haurien d'exigir al mister asturià un paper més d'acord amb la grandesa de la institució quan toqui bregar amb la premsa. En tot cas, que prengui exemple de Guardiola, model quan es tractava d'emprar els periodistes com a missatgers i parlar directament amb el seguidor, matèria en la qual era catedràtic. Ja no diem que llegeixi millor la dinàmica dels partits i els arregli amb canvis, que igual no raja d'on no n'hi ha res més enllà de deixar fer al trident. Tothom, només faltaria, desitja i espera que l'horrible mes viscut no passi d'ensurt formidable, però no els quedarà altre remei que actuar a fons i a consciència en tantíssims fronts oberts. Tots aquells que no han sabut tancar abans. O ho fan o els avisos d'aquestes infaustes setmanes es perllongaran en el futur i convertiran la presidència de Bartomeu en una tortura per inacció. Ja no poden actuar moguts per l'afany de revenja com feia Rosell. Ara, si pensen en el bé del Barça, han de prendre nota del que suposa confiar-ho absolutament tot al trident. De moment, el Dépor i l'Sporting són proves superades, però és indispensable redreçar el rumb, tornar al camí marcat pel model tancat, retrobar els ingredients de l'èxit blaugrana. Hi ha equip, naturalment, i falta plantilla, com queda pendent de solucionar tantes relliscades en la gestió que abans dissimulaven els gols dels tres fenòmens. Ben mirat, si s'ho prenen bé, la crisi podria haver estat una benedicció disfressada per demostrar que saben com portar el club quan prenen la iniciativa. Si no, la majoria absoluta obtinguda l'estiu passat quedarà esborrada ben aviat de la memòria col·lectiva.