Doblet pecaminós

Tres victòries sepa­ren el Barça de tan­car una tem­po­rada amb qua­tre nous títols a la vitrina (super­copa, mun­dial, lliga i copa), i és curiós, perquè aquests dies en l'ambi­ent culer sem­bla que hi ha més ganes d'auto­fla­ge­lar-se que de cele­brar res. Segu­ra­ment és neces­sari expiar la culpa per no haver gua­nyat el tri­plet per segon any con­se­cu­tiu, per haver dei­xat les semi­fi­nals de la Cham­pi­ons a les mans dels infi­dels o per estar vivint en pecat amb un fut­bol de per­fil baix des de l'hivern. Ja em per­do­na­reu, però d'això se'n diu falta d'auto­es­tima. Per­se­guir la per­fecció és sa, exi­gir-se-la és malaltís. El Barça pot ser víctima del seu èxit el 2015, d'un curs exces­si­va­ment exi­gent, de les lesi­ons de la tar­dor, de la dura sanció de la FIFA i de la quota d'errors que l'ha conduït a con­fiar l'esprint final a només dotze o tretze juga­dors, però aquest equip no s'ha de retreure res arri­bats a aquest punt i si alguna cosa no es pot per­me­tre ningú, ni l'equip, ni el club inclo­sos afició i entorn, és no valo­rar els títols que encara té a l'abast i tota la feina que hi ha al dar­rere. El Barça fa temps que va superar el mite de l'Holanda de Cruyff –campió del fut­bol més enllà de la der­rota final–, perquè ha estat capaç de fer el millor fut­bol i gua­nyar-ho tot. Però el Barça de Cruyff va pas­sar per Kai­sers­lau­tern; el de Rijka­ard ho va pas­sar mala­ment a París; i el de Guar­di­ola es va arros­se­gar a Lió i a Stam­ford Bridge abans de les sis copes del 2009. La gran­desa sem­pre ha neces­si­tat dosis suple­mentàries d'esforç, de com­pe­ti­ti­vi­tat i d'ofici, en defi­ni­tiva, d'ambició, perquè de vega­des el talent no pot amb tot. El Barça de Luis Enri­que es troba en aquesta situ­ació. Fa un parell de mesos que va amb el dièsel i ara, a més, amb la reserva, però vol tor­nar a gua­nyar aquesta lliga i, amb el que li queda, ha gua­nyat els tres últims par­tits (16-0) i inten­tarà gua­nyar els tres següents (Espa­nyol, Gra­nada i la final de copa). Si hi ha títol(s), tocarà cele­brar-lo(s) i tant si n'hi ha com si no, caldrà autocrítica, revi­sar el que cal­gui i con­ti­nuar fent història.