I ara, la copa

L'objec­tiu, la set­mana pas­sada, era gua­nyar la lliga. Una mica com a filo­so­fia, tot que­dava al marge per tal d'asse­gu­rar el títol de la regu­la­ri­tat, el més impor­tant que es juga any rere any. La lliga alguns la van donar per gua­nyada abans d'hora, quan el marge de punts era més que impor­tant poques jor­na­des abans del final i, pel que fos, aquest marge es va per­dre i el Barça va arri­bar a les cinc últi­mes jor­na­des amb l'obli­gació de gua­nyar els cinc par­tits si només volia depen­dre d'ell mateix sense que li cal­gues­sin, per tant, les erra­des dels altres.I va fer bé de cons­ci­en­ciar-se, perquè l'Atlético va fallar, però el Madrid, no. I si el Barça és campió de lliga és per mèrits pro­pis i perquè va asse­gu­rar aquests quinze punts que es jugava. Quinze punts de quinze i la lliga vint-i-qua­trena al sac blau­grana. Per tant, pri­mer objec­tiu com­plert. Ara ja toca la copa.

I el Barça ha de sor­tir a gua­nyar la copa. És un par­tit, al camp de l'Atlético de Madrid i con­tra un Sevi­lla que avui mateix es juga la final de l'Europa Lea­gue i que arri­barà amb un títol al sac i eufòric o amb una der­rota i ganes de revenga. És a dir, un rival difícil que anirà al Cal­derón a gua­nyar el doblet o a sal­var la tem­po­rada amb un títol. Difícil sem­pre, perquè el Sevi­lla és un bon equip. Però no està a l'altura del Barça, i tot i que els blau­grana hau­ran de jugar molt seri­o­sa­ment, han de sor­tir a gua­nyar el doblet. El que seria el seu setè doblet de la història. I si el Barça de Luis Enri­que ho acon­se­gueix, seria una fita històrica, que no pot que­dar ama­gada per la decepció de no haver acon­se­guit el tri­plet.

Quan s'acabi la com­pe­tició i es comen­cin a saber els noms nous que s'incor­po­ra­ran a la dis­ci­plina blau­grana i, també, les bai­xes que es dona­ran, pot­ser també serà el moment d'ana­lit­zar per què el doblet, si es gua­nya el Sevi­lla, o només el títol de lliga, tenen aquest any un gust amarg. Un regust que podria ser pit­jor si el Madrid acaba gua­nyant la Cham­pi­ons, no ho dub­tin. I cal llui­tar con­tra això. Gua­nyar la lliga sem­pre és una bona notícia. I fer el doblet és tan com­pli­cat que fins ara al Barça només li ha pas­sat sis vega­des en tota la seva història. El que és un fet excep­ci­o­nal és el tri­plet, gua­nyat dues vega­des. I ja no diguem el sex­tet, el que va acon­se­guir Guar­di­ola. Cer­ta­ment aquest any tot indi­cava que el Barça podria gua­nyar els tres grans títols. I els va llui­tar fins al final. Però va caure en els quarts de final de la Cham­pi­ons. És un fracàs? Els grans clubs euro­peus saben que allò de gua­nyar-ho sem­pre tot és impos­si­ble. I donen molta importància a gua­nyar títols, però també, si no es gua­nyen, a arri­bar als quarts de final o a les semi­fi­nals de la Cham­pi­ons. Només el fana­tisme més abso­lut ho pot negar. I els afi­ci­o­nats del Barça s'han acos­tu­mat a gua­nyar i tant de bo puguin con­ti­nuar cele­brant títols, però mai no es gua­nyarà sem­pre i com a equip gran que el Barça és han d'apren­dre a valo­rar arri­bar als quarts o a les semi­fi­nals de la Cham­pi­ons. El pro­blema és que alguns van donar per fet el tri­plet i això és una mala praxi, la que porta a la der­rota i a la decepció tot i haver gua­nyat la lliga. Els que ho han de fer ja han ana­lit­zat, segur, què va pas­sar en aque­lles set­ma­nes, però ara, després de la lliga, toca la copa. A gua­nyar-la!