Diu­menge a Bil­bao Raül López podria dis­pu­tar l'últim par­tit de la seva car­rera. El base de Vic es retira i tan­carà així tota una vida dedi­cada al món de la cis­te­lla. Però com va començar tot? El seu pare, el Paco, és un boig de l'esport de la cis­te­lla. Viuen a Vic, i hi van posar un bar: La Tor­tuga, a la ram­bla Hos­pi­tal número 1. Des del 1980 fins al 2000, allà les tertúlies no eren com les de qual­se­vol bar sobre el Barça i el Madrid de fut­bol. No. Allà s'hi par­lava bàsica­ment de bàsquet. Era el punt neuràlgic on es tro­ba­ven els amants de l'esport de la cis­te­lla quan els entre­na­dors o juga­dors del Vic i d'altres clubs aca­ba­ven els seus entre­na­ments. I va ser allà on un dia un dels entre­na­dors, que era de Tar­ra­gona però entre­nava el Vic perquè estu­di­ava a la ciu­tat, el Toni Mar­to­rell, va comen­tar al pare de Raül que seria una bona idea anar a pro­var en el Joven­tut. Va ser així quan el mític juga­dor va anar al Palau Olímpic i el van dei­xar entre­nar-se. En Raül jugava en el Vic però un dia per set­mana bai­xava a entre­nar-se amb la Penya. L'any següent, el seu pare se li van acu­mu­lar la feina i els quilòmetres. Feia tres dies a la set­mana els 68 quilòmetres de la porta del bar La Tor­tuga fins a la porta del Palau Olímpic. I el cap de set­mana, el par­tit. En Raül s'entre­nava un dia amb el Vic. Però després ja el van becar i va anar defi­ni­ti­va­ment a viure a Bada­lona, a casa del Miquel Nolis, que després seria entre­na­dor seu en el júnior. El pri­mer entre­na­dor del base a la Penya va ser Joan Plaza, a qui tam­poc li han anat mala­ment les coses, i Xavi Cas­ti­llo, amb qui va ser campió d'Espa­nya cadet. Vic és una plaça amb tra­dició de bàsquet, a la roda­lia hi ha Sant Julià de Vila­torta, que també és referència i on de petit el Raül va començar a fer els pri­mers bots a l'escola Roser amb el seu pare i el seu germà. Però cal recor­dar La Tor­tuga, perquè si no hagués exis­tit, en Raül pot­ser no hau­ria estat el que és.