El model

La Cham­pi­ons del Madrid ha dei­xat un pòsit d'amar­gor al que s'ha de con­si­de­rar una tem­po­rada molt bona del Barça. Lliga i copa gua­nya­des: què més hauríem vol­gut en els anys de sequera! És veri­tat, però, que l'èxit del prin­ci­pal rival pot amar­gar-ho, perquè encara que el Barça ha enca­de­nat uns anys de títols i des de Cruyff es va començar a can­viar de men­ta­li­tat, l'ADN blau­grana ja les té, aques­tes coses, i encara està massa pen­dent del que fa el Madrid. La història dirà que el Madrid va gua­nyar la Cham­pi­ons i és veri­tat. Però els que tin­guin memòria hau­ran de recor­dar la manera com la va gua­nyar, amb un calen­dari increïble i, en la final, amb un rival que va fallar un penal en el par­tit i un en la tanda final, i un gol dels blancs mar­cat en fora de joc. Coses del fut­bol, diran alguns. ADN madri­dista, pen­sem molts d'altres.

Pas­sat tot això, és hora de par­lar del futur. Que fa temps que els tècnics del Barça hi pen­sen és cosa sabuda, i quan cone­guem els noms dels juga­dors que final­ment s'incor­po­ra­ran al club, es podrà valo­rar el poten­cial de la plan­ti­lla. Ara és el moment de fer les coses bé. Cobrir les bai­xes de manera ade­quada. Cer­ta­ment, cal fit­xar grans juga­dors, però l'experiència indica que la clau és fit­xar grans juga­dors que siguin ade­quats per a l'equip. Hi ha exem­ples clars de grandíssims juga­dors que no s'han adap­tat a la filo­so­fia del Barça i és bo tenir-ho en compte. Calen bons juga­dors, perquè la plan­ti­lla s'ha de com­ple­tar i millo­rar, però els que han de venir s'han d'adap­tar al model i no al con­trari.

Ha estat aquest model Barça, del qual par­la­ven Roura i Alti­mira en aquest diari, el que ha por­tat el club als èxits. I és aquest model el que cal pre­ser­var per damunt de tot: de modes, d'entre­na­dors i de com­pa­ra­ci­ons amb el Madrid. Recor­den que no fa pas tants d'anys hi havia qui defen­sava el fit­xatge de Mou­rinho per al Barça pels títols que havia gua­nyat? Afor­tu­na­da­ment no va venir i l'aposta valenta de Laporta va por­tar Pep Guar­di­ola al pri­mer equip. Els equips de Mou­rinho són això, equips de Mou­rinho. El Barça ha de tenir equips que siguin del Barça. És evi­dent que cada entre­na­dor ha d'apor­tar coses noves al model i sens dubte Tito ho hau­ria fet de manera valenta. La maleïda malal­tia ho va impe­dir. Ho ha fet Luis Enri­que. Aquests dos dar­rers anys far­cits de títols i de bon joc, hem reco­ne­gut el model Barça encara que molt can­viat res­pecte de les eta­pes ante­ri­ors. Era el que tocava. I cal pen­sar que l'evo­lució con­ti­nuarà.

Ho sabrem quan es facin públics els fit­xat­ges. Aquesta serà la clau d'una ter­cera tem­po­rada de Luis Enri­que que, per les exigències del Barça, ha de ser d'èxit. Per­dre com es va per­dre en la Cham­pi­ons ha fet mal, però de les der­ro­tes i dels errors cal apren­dre'n. I el Barça, l'any vinent, té un gran repte. Acon­se­guir el que no ha pogut fer aquesta tem­po­rada. Com sem­pre. Hi ha uns juga­dors fixos que són garan­tia de con­tinuïtat en els èxits i del que es tracta, tot i que hi ha molts equips a Europa amb molts de diners per fit­xar, és d'encer­tar en els relleus, con­fi­gu­rar una plan­ti­lla més com­pen­sada i fer evo­lu­ci­o­nar el model per tor­nar a llui­tar pel tri­plet.