Un adéu per sempre?

Messi neces­sita jugar a fut­bol i gua­nyar per ser feliç. És tan com­pe­ti­tiu que no suporta per­dre. Mai. No va cele­brar la Cham­pi­ons de París del 2006 perquè no la va jugar per culpa de pro­ble­mes mus­cu­lars i els dies en què el Barça perd els seus com­panys han expli­cat més d'un cop que és millor no apro­par-se a ell. Després de la der­rota con­tra Xile en la final de la copa Amèrica estava com­ple­ta­ment deso­lat. Aba­tut. Sense esma ni tan sols per dis­si­mu­lar les llàgri­mes que li que­ien dels ulls. I si plo­rava no era tant per haver errat el pri­mer penal de la tanda, sinó perquè va intuir que pos­si­ble­ment se li esca­pava l'última pos­si­bi­li­tat de gua­nyar un títol amb la selecció del seu país. Ves­tint la samar­reta de l'Argen­tina només ha pogut acon­se­guir la meda­lla d'or en els Jocs Olímpics de Pequín el 2008, però amb l'abso­luta ha per­dut tres finals de la copa Amèrica, els anys 2007, 2015 i 2016, i la final del mun­dial 2014.

Massa cops con­se­cu­tius per a algú que des de fa uns anys ha de supor­tar l'enorme pressió de donar un gran títol a una nació sen­cera que fins no fa gaire el cri­ti­cava molt dura­ment perquè no ren­dia al mateix nivell que amb el seu club. Li va cos­tar molt sen­tir-se esti­mat pels seus i ara pot­ser té la sen­sació d'haver-los fallat. L'anunci de la seva reti­rada de la selecció va tras­bal­sar el món fut­bolístic, perquè no és gens nor­mal que el millor juga­dor del món, als 29 anys, digui que plega quan encara li que­den rep­tes impor­tants amb el seu equip naci­o­nal a curt ter­mini. En el pro­per mun­dial, que se cele­brarà a Rússia el 2018, Messi tindrà 31 anys, els matei­xos que ara té, per exem­ple, Cris­ti­ano Ronaldo, que segueix lide­rant Por­tu­gal en l'Euro­copa de França. O Andrés Ini­esta, esco­llit millor juga­dor d'Espa­nya en els dos pri­mers par­tits d'aquesta Euro­copa,i que en té 32. I exis­tei­xen molts més casos com aquests. Ningú espera que abans de dos anys Leo tin­gui una dava­llada en el seu joc perquè no s'ha vist cap símptoma que això pugui pas­sar. Més aviat el con­trari.

A l'Argen­tina ja han començat una cam­pa­nya perquè refle­xi­oni i no tan­qui defi­ni­ti­va­ment les por­tes a tor­nar a la selecció. Estan alar­mats amb la pos­si­bi­li­tat de per­dre'l. Messi va asse­gu­rar que la decisió ja feia temps que la medi­tava i que no era fruit de la desil·lusió del moment. Costa de creure, però, que sigui un adéu per sem­pre. El cop ha estat tan gran que ara pot­ser es veu incapaç de seguir gua­nyant amb l'albi­ce­leste, però m'estra­nya­ria molt que si la clas­si­fi­cació per al pro­per mun­dial perillés no tornés al res­cat del seu país. Com sem­pre ha fet. El remei pot­ser és aïllar-se un temps de la selecció i treure's durant una època limi­tada la pressió de tenir un país sen­cer espe­rant que els doni un títol. El que ini­ci­al­ment en surt bene­fi­ciat és el Barça, ja que li anirà molt bé tenir un Messi més des­can­sat, que s'estal­viarà viat­ges transoceànics i par­tits amis­to­sos sense cap trans­cendència.