En un món cada cop més tec­nològic, però en què els grans pro­ta­go­nis­tes de l'actu­a­li­tat són cada cop més esquerps i ina­bas­ta­bles per als mit­jans de comu­ni­cació, s'agra­eix que Josep Maria Bar­to­meu, el pre­si­dent del FC Bar­ce­lona, com­pa­re­gui avui, sense limi­ta­ci­ons de con­tin­gut en les pre­gun­tes, en una roda de premsa per des­gra­nar l'actu­a­li­tat blau­grana. El motiu és repas­sar el gra­pat de temes i de fronts oberts que té el club: des de la reno­vació de Ney­mar, el tema dels patro­ci­na­dors, l'estat dels fit­xat­ges, el nou Camp Nou, fins al nom del subs­ti­tut de Xavi Pas­cual a la ban­queta de l'equip de bàsquet i altres assump­tes que seran, com a mínim, pre­gun­tats i en menor o major mesura expli­cats de pri­mera mà pel màxim res­pon­sa­ble del club, un exer­cici democràtic de res­pecte al soci que hau­ria de ser nor­mal, però que molts cops no ho és. Només cal fer un cop d'ull a la política espa­nyola per veure exem­ples lamen­ta­bles de negació de pre­gun­tes als peri­o­dis­tes i de com­pa­rei­xen­ces vir­tu­als.

També és cert, però, que es va tro­bar a fal­tar Bar­to­meu dimarts en la roda de premsa de comiat de Xavi Pas­cual, tècnic de la secció de bàsquet durant vuit anys i mig. Mal­grat que és evi­dent que el pre­si­dent i la junta han deci­dit que no segueixi –en tenen tota la legi­ti­mi­tat–, acom­pa­nyar-lo en l'adéu públic hau­ria estat una mos­tra de reco­nei­xe­ment a la seva dedi­cació i als dinou títols que ha con­que­rit.