Islàndia, a l'ascensor

Després de 25 dies d'Euro­copa, és dece­be­dor haver de reconèixer que la retòrica ha superat per gole­jada el con­tin­gut. En aquests 25 dies, han cai­gut 20 selec­ci­ons i és trist haver de dir que, pel que ens han ense­nyat, no en tro­ba­rem a fal­tar cap en les semi­fi­nals, lle­vat d'Islàndia. I no perquè hagi fet el millor fut­bol del tor­neig, sinó perquè des de la irre­llevància i les dimen­si­ons del fut­bol islandès (300.000 habi­tants, 23.000 fit­xes i 120 pro­fes­si­o­nals), hagin estat capaços de dei­xar enrere Àustria, de posar al límit Hon­gria i Por­tu­gal, de tom­bar la gran Angla­terra en els vui­tens i de per­dre només amb França, sense pal·lia­tius, sí, però amb la dig­ni­tat intacta. N'hi ha uns quants que amb molt més talent, poten­cial, pos­si­bi­li­tats, experiència i tra­dició han acon­se­guit menys (Rússia, Angla­terra, Espa­nya...) o el mateix (Itàlia). Sem­pre és un plaer com­pro­var que l'ascen­sor fut­bolístic fun­ci­ona, que no es gua­nya només amb la samar­reta i que els més petits també tenen la seva opor­tu­ni­tat al tea­tre de la història. No sem­pre passa. Però Islàndia ho ha fet. I hi ha posat tanta fe, auto­es­tima, entu­si­asme i cara dura que no només ha con­ver­tit el seu debut en l'elit en una gesta històrica, sinó que ha estat l'emoció més forta d'un tor­neig fins ara pla, ruti­nari i medi­o­cre. Si no fos pels islan­de­sos, Gal·les s'hau­ria endut aquest honor. És cert que l'impacte fut­bolístic a Gal·les és molt supe­rior i que té juga­dors impor­tants com Bale, però també és un modest, també debu­tava en l'Euro­copa i s'ha plan­tat en les semi­fi­nals amb qua­tre victòries i una der­rota, que és bas­tant més del que pot pre­su­mir el seu rival de demà, Por­tu­gal, que només ha gua­nyat un dels cinc par­tits jugats. França i Ale­ma­nya com­ple­ten el qua­dre. Els amfi­tri­ons, gai­rebé d'ofici, amb un grup fàcil, eli­mi­natòries asse­qui­bles, fut­bol indus­trial i Payet com a únic fet dife­ren­cial. Els ale­manys, amb l'auto­ri­tat habi­tual, una idea ofen­siva i la duresa men­tal d'haver superat un ter­cer grau con­tra la fèrria Itàlia. Un bagatge escàs per a un tor­neig exces­siu en durada, en par­ti­ci­pants i sobre­tot en par­tits intrans­cen­dents.