La relació entre el Barça i els francesos

El fut­bol no és una ciència exacta. Les vari­a­bles que deter­mi­nen el ren­di­ment d'un juga­dor en un club són nom­bro­ses. I més quan els juga­dors arri­ben a lli­gues dife­rents d'aque­lles en què s'han for­mat i són de països també dife­rents. En la relació entre el Barça i els juga­dors fran­ce­sos hi ha hagut de tot. La tendència dels dar­rers temps ha millo­rat, arran de l'esclat d'Éric Abi­dal, que pri­mer no va aca­bar d'aga­far el fil i va aca­bar sent fona­men­tal amb Pep Guar­di­ola, i de l'extrem Ludo­vic Giuly, un juga­dor que sense fer soroll va donar molt bon ren­di­ment. També està com­plint Jérémy Mat­hieu, late­ral recon­ver­tit a cen­tral con­tun­dent, que ha ofert solu­ci­ons a Luis Enri­que. Curi­o­sa­ment, la cor­re­lació entre toc de pilota i èxit en un club que té tant de gust pel fut­bol com el Barça no ha estat direc­ta­ment pro­por­ci­o­nal a la presència de juga­dors fran­ce­sos. L'exem­ple més cri­da­ner és el del cen­tral Lau­rent Blanc, un refe­rent de la França cam­pi­ona del món a casa el 1998 i, que en canvi, no va tri­om­far a Bar­ce­lona (1996-1997) a pesar d'asse­gu­rar una gran sor­tida amb la seva tècnica. La len­ti­tud en algu­nes acci­ons el va con­dem­nar. Un altre gran juga­dor, Lilian Thu­ram, va arri­bar molt gran. Això no els pas­sarà al cen­tral Samuel Umtiti i al late­ral esquerre Lucas Digne –tots dos de 22 anys– , que espe­ren pas­sar el tall per reforçar la defensa i adqui­rir experiència ràpida­ment.