El dopatge d'estat que Rússia va per­pe­trar durant els Jocs Olímpics de Sotxi 2014 blan­que­jant mos­tres de posi­tius, i que ha des­ta­pat l'informe McLa­ren, ha obert una nova crisi sense pre­ce­dents en el movi­ment olímpic i, de fet, en tot l'esport mun­dial just a dues set­ma­nes de l'inici dels Jocs de Rio de Janeiro 2016. El COI, que ahir es va reu­nir d'urgència i va ajor­nar la seva decisió fins al cap de set­mana vinent, ha d'adop­tar mesu­res exem­plars per garan­tir la major fia­bi­li­tat pos­si­ble de les com­pe­ti­ci­ons, ara mateix sota sos­pita, tant les futu­res com fins i tot les pas­sa­des. L'orga­nisme té damunt la taula la pos­si­bi­li­tat de san­ci­o­nar col·lec­ti­va­ment tot l'esport rus exclo­ent-lo dels Jocs, i n'estu­dia les con­train­di­ca­ci­ons legals. Abans, a la fede­ració Inter­na­ci­o­nal d'Atle­tisme no li va tre­mo­lar el pols i ja va fer fora l'atle­tisme rus també per casos de dopatge, amb el matís que els espor­tis­tes que demos­trin que estan nets podran com­pe­tir a títol indi­vi­dual. Sem­pre seran millors uns Jocs Olímpics que garan­tei­xin en la mesura del pos­si­ble l'hones­te­dat dels atle­tes encara que no hi siguin tots els països, que no pas a l'inrevés. Les màfies del dopatge des­a­fien contínua­ment als esta­ments espor­tius. Però l'entrada en escena del dopatge d'estat és un atac al moll de l'os de l'esport de com­pe­tició, i obre un nou i perillós esce­nari de des­con­fiança que cal era­di­car amb con­tundència.