Dos anys després de la copa del món de fut­bol, el Bra­sil torna a ser l'epi­cen­tre de l'esport mun­dial gràcies als Jocs Olímpics d'estiu. En les últi­mes dècades, aquest país sud-ame­ricà ha tin­gut un nota­ble crei­xe­ment econòmic. Però, malau­ra­da­ment, aquests diners no s'han repar­tit equi­ta­ti­va­ment. No només l'eco­no­mia del país es mos­tra incon­sis­tent, sinó que les desi­gual­tats soci­als per­sis­tei­xen. N'és una mos­tra el repar­ti­ment de la riquesa: el 20% de la població aca­para el 80% dels recur­sos. No es pot pas­sar per alt la ines­ta­bi­li­tat política, els casos de cor­rupció i el males­tar social per unes obres faraòniques que s'han enca­rit molt. Tot això ha com­por­tat la dis­mi­nució dels recur­sos dedi­cats a ser­veis soci­als, sani­tat i edu­cació. Per tot ple­gat, el Bra­sil no s'hau­ria de fer càrrec d'aquest fastuós esde­ve­ni­ment. Ate­ses les cir­cumstàncies, hom con­si­dera que l'orga­nit­zació dels Jocs és un fet nota­ble­ment injust. És clar que un dels grans perills que amenaça l'esport és la seva mani­pu­lació gover­na­men­tal i mer­can­ti­lista.

L'esport espec­ta­cle també pot ser una versió post­mo­derna del panem et cir­cen­ses (Juve­nal), un nou opi del poble (Marx) que desac­tiva la consciència soci­o­política de les per­so­nes. És inne­ga­ble que els Jocs s'han con­ver­tit en quel­com molt dife­rent del somni pro­jec­tat pel seu fun­da­dor, Pierre de Cou­ber­tin. Massa sovint el COI és un niu d'intri­gues domi­nat pels poders polítics i econòmics. Mal­grat que una part impor­tant de la població es mos­tra dis­con­forme amb els Jocs, Rio de Janeiro no ha seguit l'exem­ple de Toronto. En aquesta ciu­tat cana­denca es va crear un grup, Bread Not Cir­cu­ses, per tal d'evi­tar que s'hi cele­bres­sin els Jocs Olímpics del 2008. Aquest movi­ment anti-olímpic plan­te­java que els diners s'havien d'inver­tir en sani­tat, habi­tatge, segu­re­tat social i medi ambi­ent. Calia des­ti­nar-los a neces­si­tats (bread) en comp­tes de dila­pi­dar-los en fes­ti­vals espor­tius luxo­sos (cir­cu­ses). Per coses com aquesta, el país de la ban­dera amb una fulla d'auró és un dels països més civi­lit­zats del món. Quel­com dife­rent pas­sa­ria amb el Bra­sil. Els seus man­da­ta­ris no hau­rien fet honor al lema que apa­reix a la seva ban­dera: Ordem e pro­gresso.