El sexisme que persevera
Hi ha un moment cèlebre de Cate Blanchett en què, en una entrevista televisiva prèvia a l'edició dels Actors Guild Awards en la qual va guanyar un dels seus nombrosos premis a propòsit de Blue Jasmine durant l'any 2014, l'actriu australiana observa que un càmera li fa un pla que ressegueix el seu cos de dalt a baix. Adreçant-s'hi directament i en directe, li pregunta amb una ironia contundent: “Faries això mateix si fos un noi?” No la hi va donar el càmera, però Blanchett sabia la resposta, i la podem saber tots plegats: No! En el món del cinema i altra mena d'espectacles el sexisme és tan evident com en la resta de mons, però en el de l'esport fins i tot pot ser més escandalós sense que algunes esportistes semblin adonar-se'n. Uns mesos després del detall de Cate Blanchett, el gener de l'any 2015 i durant l'Open d'Austràlia, la jove tennista canadenca Genie Bouchard va ser interpel·lada per un reporter de la cadena ABC que li va demanar que fes una volta per mostrar el vestit que duia. I la noia, somrient, va fer la volta davant d'una càmera que ho va enregistrar. S'imaginen un periodista televisiu demanant a un tennista que donés una volta d'exhibició? La resposta també la sabem: No! No avancem i, fins i tot, potser reculem després del que han lluitat algunes esportistes per no ser considerades el complement vistós de les competicions.
He llegit que un estudi de la universitat de Cambridge ha detectat centenars de milers d'usos lingüístics (unes determinades paraules que van repetint-se) que mesuren el tractament sexista que reben les dones esportistes per part dels mitjans de comunicació, siguin vells o nous, i a través dels comentaris difosos en les xarxes socials. Així és que, mentre els esportistes són adjectivats com a forts, ràpids o fantàstics, de les esportistes sobretot s'explica si estan casades o solteres, com si estiguessin o no disponibles en un mercat, a més de fer-se comentaris sobre la seva aparença física. Que bona part dels comentaristes siguin homes (i que, en conseqüència, el discurs dominant sobre els esports continuï sent masculí) no justifica que, en funció de les seves preferències sexuals declarades, diguin que tal dona esportista és guapa sense que hi hagi una adjectivació equivalent en el cas d'un home esportista guapo. Un altre detall és que els millors esportistes són grans (en el sentit de grandesa) mentre que, siguin millors o pitjors, de les esportistes ens fan saber sempre la seva edat i, si s'escau, poden dir que s'han fet grans pel que fa als seus anys. Si no és així i és jove, li diuen noia, però, per molt que un esportista sigui jove, no li diuen noi. I, finalment, hi ha una qüestió fonamental: dels homes esportistes, i de les seves competicions, se'n parla tres vegades més que de les dones esportistes. Tot això ho poden comprovar a bastament durant aquests dies en què se celebren els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.
