Rússia, l'esport i la política

Les auto­ri­tats rus­ses estan dis­po­sa­des a anar a totes per mirar de nete­jar, din­tre del que sigui pos­si­ble, la imatge de l'esport del seu país, esquit­xat pels escàndols de dopatge. A més de mil i un recur­sos i deman­des, tam­poc no fal­ten les decla­ra­ci­ons con­tra tot­hom. Dies enrere, el minis­tre d'Esports rus, Vitali Mutkó, va anun­ciar que deman­da­rien per la via penal els autors de l'informe McLa­ren. Entre altres coses, va dir: “En els últims qua­tre anys tinc la impressió que la política i les ins­ti­tu­ci­ons es fiquen en l'esport. Ho hem vist en el fut­bol amb l'escàndol que afecta la FIFA.” Només en els qua­tre últims anys, senyor Mutkó. I vostès, els polítics, a Rússia, no s'hi fiquen, pel mig, en l'esport?

De vega­des només cal recor­dar qua­tre coses per dei­xar en evidència alguns per­so­nat­ges. I aquest és el cas de Mutkó i el que ha pas­sat aquests últims anys en l'esport rus.

Viat­gem en el temps fins al març del 2010. L'equip rus se'n va dels Jocs d'hivern de Van­cou­ver amb 15 meda­lles, tres d'or, que l'han situat en l'onzè lloc del meda­ller. Qua­tre anys abans, havia estat quart amb 22 meda­lles, vuit d'or. L'endemà de la clo­enda dels Jocs, el minis­tre d'Esports rus, que ja era Vitali Mutkó, va afir­mar que aquests mals resul­tats no eren una humi­li­ació naci­o­nal i que era millor obte­nir el resul­tat de lla­vors que “con­que­rir meda­lles a qual­se­vol preu” i va des­ta­car que no hi havia espor­tis­tes rus­sos entre els trenta que el COI va sus­pen­dre abans dels Jocs. El mateix dia que Mutkó deia això, el lla­vors pre­si­dent de Rússia i ara pri­mer minis­tre, Dmi­tri Medvédev, deia que els res­pon­sa­bles del fracàs olímpic havien de dimi­tir. “I si no poden, els aju­da­rem.” Vla­di­mir Putin, ara pre­si­dent de Rússia i lla­vors pri­mer minis­tre, va dema­nar can­vis “per cap­gi­rar la situ­ació i crear totes les con­di­ci­ons per a la par­ti­ci­pació en els Jocs Olímpics de Sotxi, el 2014”. Dos dies després d'aques­tes decla­ra­ci­ons del pre­si­dent rus, el pre­si­dent del Comitè Olímpic Rus (COR), Leo­nid Tia­gac­hov, va pre­sen­tar la dimissió. Tia­gac­hov era pre­si­dent del COR des de l'any 2001 i havia estat el minis­tre d'Esports de Rússia entre el 1995 i el 1999.

El maig del 2010, el COR va triar el subs­ti­tut del seu pre­si­dent dimi­tit. L'esco­llit va ser Ale­xan­der Zhúkov, l'únic can­di­dat, que va rebre 204 vots a favor, qua­tre en con­tra i qua­tre vots nuls. Zhúkov era vice­pri­mer minis­tre rus i un dels prin­ci­pals col·labo­ra­dors de Vla­di­mir Putin, càrrecs que va man­te­nir per coor­di­nar els pre­pa­ra­tius per als Jocs d'hivern de Sotxi, del 2014. Zhúkov encara és el pre­si­dent del COR i també és mem­bre del COI des del 2013.

Com es pot obser­var, la política i les ins­ti­tu­ci­ons s'han ficat en l'esport en aquests últims qua­tre anys, com diu Mutkó. Té raó. El pro­blema és que no s'ha atu­rat a mirar el que ha pas­sat a casa seva.