Els catalans som especialistes a destruir èpoques glorioses amb enderrocs antològics, com si fos imprescindible posar punt i final a un festa memorable amb cadàvers a la piscina, ferits al celobert,...

Va ser la meva primera samarreta del Barça, més falsa que Judes, de mida asimètrica pel cos escardalenc de nen futbolista, amb un escut dels anys de Montal brodat a mà i el nom de Koeman adherit amb...

La mentida de si t’ho treballes ho aconseguiràs és el vòmit d’un neoliberalisme obsessionat en deixar-nos lemes falsaris que ens ocupin com hàmsters neuròtics. De totes maneres, la història segueix...

La primera pedra a la boca de Nuñez per deixar-lo sense dents, un projectil directe al soci per establir jerarquies diàfanes de qui manava a la banqueta, o sigui, l’artilleria específica perquè veiessin...

Vam necessitar l’aterratge d’un holandès a Barcelona per aprendre a ser qui érem, la presència d’un heroi de Flandes per ultratjar l’enemic sense demanar permís, o sigui, el seu mestratge calvinista...

Una nit universitària de febrer esprintava moll dins l’estació de Ciutadella per no perdre el darrer vagó que em portava a casa. Tot molt coherent amb el que ha estat sempre la vida: córrer amb un...

Una tarda plujosa d’abril sense paraigües on l’aigua ens va travessar la pell, vam tancar la porta de l’hivernacle de la Ciutadella i ens vam aferrar forts envoltats de plantes diverses el nom del...

Ens ha passat a tots. Entrar a una festa o espai lúdic on les jerarquies ja estan repartides i per tant, resisteixes dissimulant a la barra perquè no només no et situes, sinó que tens certa angoixa...

Una tarda d’estiu de poca feina i mansa creativitat, em vaig obsessionar pel rostre dels assassins anys després d’haver comès els crims pels quals estaven empresonats. Soc peculiar, ho sé, i per...