Web versió mòbil
Recorda'm
El petó a la parada de Diagonal va ser un humil moment de rigorosa felicitat descreguda, tu baixaves per prendre els ferrocarrils a Provença mentre jo em quedava camí de Drassanes per aquella assignatura...
La sobreactuació teatral és una mostra de mediocritat interpretativa, d’amagar amb l’estrip hiperbòlic la incapacitat d’abraçar la veritat amb un gest subtil, i Griezmann, amb la comèdia no...
L’antiheroi estimat com un heroi, el fracàs comú de no haver vist triomfar la humilitat, el Barça com a terreny pantanós on s’ofeguen somnis d’una nit d’estiu, un error secundari en temps de...
Qualsevol adolescència dissoluta té un moment de presa de consciència sobre la pròpia decadència, aquell instant de caure del cavall i veure’t des de la distància que dona el discerniment equànime...
Va arribar quan ja no feia il·lusió perquè era més excedent que novetat, la redundància de l’obsessió de Van Gaal d’adaptar la identitat del Barça al seu paradigma ceballut, la certesa que és...
Lamine ha entrat a l’espai confús on es barreja l’amor immediat de la societat amb l’anhel de la mateixa de fer-ne un símbol grupal: El perill de pensar que ets estimat quan realment se t’està...
L’abundància econòmica sobtada et porta a la necessitat de gastar-te els diners amb merdes diverses per sentir-te ric, malbaratar per viure el gust real de la prosperitat, donar bitllets de baixa numeració...
Clàssic adolescent consentit que necessita un diàleg basat en un parell de gleves i un “no” ferm, o sigui, el prototípic alumne talentós de quart d’ESO que ha enterrat l’enginy amb la pala...
Mirada de poeta maleït que refrega la nit entre carrerons enganxosos, d’escriptor sense llibres que desgasta la vida a vàters immunds, de cantautor que busca la inspiració enmig de llençols de segona...
Pàgina 3 de 48
