Els privilegiats que viuen en una gàbia d’or que per molt que sigui d’or no deixa de ser una gàbia, doncs res, ara es queixen del tracte rebut perquè evidentment, en ser els punts de suport econòmic...

Anem a allò incontestable per trobar punts en comú: Tots sabem que si l’Espanyol fes una temporada com la del Girona no hi hauria ni un terç de l’alegria col·lectiva per veure un club català a...

Enyorar és el dret de l’insatisfet, la dolça mentida d’uns records sense memòria, una càlida manera de sobreviure quan el present és insuficient: la lenta mort de qui es desarrela del món i decideix...

El Barça és presoner del romanticisme català petit burgès, la visió de l’ideal tres metres per endavant de la realitat, les esperances grandiloqüents de qui viu en bucle per un futur millor, i...

L’adolescència és l’espai literari on abocar els records de les tardes d’ingenuïtat i les nits de passió analfabeta; no teníem res a perdre perquè eren dies de frontissa entre la gratuïtat...

De Nadal quan en dèiem xampany, Puigdemont quan érem feliços, i Salellas quan ens hem fet grans, de 22 llibres sota el braç d’en Terribas (tots volem ser en Guillem), d’una Planeta en femení embolcallada...

Marxem a Madrid. Aquesta ha estat la frase de la setmana a Girona. La podíem sentir de tot arreu, de familiars, amics, coneguts, saludats, i aquells que coneixes de vista però ignores el seu nom. Girona...

En Xavi no està en condicions discursives de reconèixer certes veritats perquè segueix tancat al búnquer mediàtic d’escoltar les opinions parcials del seu entorn, però la seva arribada tenia més...

Motta no ha de ser una opció real en cap moment: El Barça no pot tenir a davant del vaixell un entrenador que en la seva etapa de jugador va podrir un vestidor juntament amb l’actual director esportiu,...