El pecat del Barça ha estat viure amb la mentalitat de botiguer de poble dins d’una multinacional, tenir el convenciment que es pot gestionar el dia a dia d’un gegant com si estiguessis al negoci...

Escollir malament és una manera de viure, una forma com una altra d’arrossegar la teva existència, de sobreviure matinades de derrotes cícliques que acabes amb el cap encastat a terra. Per això quan...

Fer-se gran un cap d’any a París a la plaça de Notre Dame abans que Quasimodo morís entre les flames, amb raïms de tercera mà mal païts i una ampolla de champagne per obrir mentre mitja consciència...

Xavi ha estat víctima de la volubilitat emocional del barcelonisme i coneix perfectament com els “queda’t siusplau” poden ser els “marxa ja” en qüestió de setmanes, com les imploracions de...

Cubarsí és el cosí bon jan, el discret, el del somriure espontani als dinars familiars, que ha seguit la seva vida amb normalitat mentre vivia l’excepcionalitat d’anar creixent al Barça, el nebot...

El pallasso és un actor que dedica la seva labor artística a treure un somriure al públic, però alhora pallasso es pot fer servir com a atribut pejoratiu per referir-se a una persona irresponsable,...

La mort de Cruyff va ser el punt de partida de la mitificació del símbol i del conseqüent ús del referent perquè els mandataris del Barça fessin servir la seva figura per justificar decisions arbitràries....

L’herència perdurable de Xavi serà el renaixement d’una cultura de club abandonada des de la sortida de Guardiola: davant de dos jugadors de potencialitats similars s’aposta sempre pel de casa...

Els pitjors errors estan envoltats de bones intencions perquè l’anhel pel bé t’incapacita de frenar l’hipotètic dolor que pots causar als altres. No hi ha maldat, és cert, però la diferència...