Avís per a navegants, avui em poso seriós perquè no parlarem de futbol en el sentit més demagògic i lúdic del terme: aquest article és una campanya oberta i visceral perquè després d’utilitzar...

El pitjor de Doraemon no és en Gegant quan fa actes de maltractament físic als seus companys, sinó en Suneo quan legitima amb el cul ben tancat la manera de funcionar del tirà per mantenir el seu estatus:...

El Barça perviu entre la nostàlgia d’un passat idealitzat, l’esperança hiperbòlica del futur, i la mesura impossible de qui intenta conciliar expectatives amb realitat. Aquesta naturalesa neuròtica...

Ahir al matí va visitar l’àvia al pis familiar d’Alcalá de Henares, al carrer major, just al costat de les escultures del Quixot i Sancho, on el petit Nachete va créixer amb els seus cosins mentre...

L’home àvid de retrobar la felicitat perduda en petjades mig esborrades està paranoic perquè confon felicitat amb sobreexcitació i cautela amb depressió. Així doncs, res es lògic en els estats...

Els catalans vivim de petites victòries, de minses engrunes que ens fan somiar en gran, d’altres maneres de viure allunyades de la cultura hegemònica, o sigui, de gestes humils que toquen el voraviu...

Ni als vuitanta vivíem a la glòria ni ara estem immersos en una decadència col·lectiva postmoderna, al contrari, tota comparació entre èpoques ha de llegir les singularitats concretes, i alhora,...

Hi ha grans amors edificats en una antipatia sense pal·liatius, son les històries cuinades a foc lent, contra pronòstic, on l’eres imbècil però m’has atrapat es diu entre llençols rebregats,...

El patrimoni del Barça és haver estat la personificació de Barcelona com a ciutat i de Catalunya com a país petit, o sigui, la capacitat de créixer a contracorrent de la història, o sigui, de resistir...