Pavelló de Palau-sacosta. Principis dels 90. El tiet m’agafa de la mà dient-me som-hi que així esquivem els embussos. Resten un parell de minuts i l’Estudiantes guanya amb una comoditat suficient...

L’imperi se’t desfà a les mans mentre prens consciència que la renúncia a créixer va ser el principi de la decadència, i que el pes de les teves glòries ha cavat el cau de les misèries. No queda...

Els nens s’amaguen entre els clarobscurs de les barques mentre una paleta rogenca de colors ressegueix uns sorra desendreçada per les nostres petjades. Demà ens tanquen de nou i tothom sap que no seran...

Martínez Munuera deixa la pantalla del VAR a les seves esquenes per acomplir amb el guió previst, i al mateix instant que alça el dit índex de l’autoritarisme, es trenca un got a la cuina de casa....

Joan Gaspart fou un president incompetent que va enfonsar el club en una mediocritat esportiva i una deixadesa emocional històrica que va revertir Ronaldinho amb el seu somriure. De totes maneres, quan...

Ahir a la matinada, aprofitant la ressaca d’una pluja turmentada, vaig entreobrir la finestra per acaronar una brisa refrescant mentre agonitzava al sofà tot mirant l’Informe Robinson de l’any de...

Perdoneu runners, jo sóc un d’ells, un dels implícitament ovalats que aquests dies ha ocupat les carreteres escapant d’enlloc. No tinc estil. Tragino una camiseta descolorida de temps fastuosos incinerats...

Reposava al costat de l’ordinador, a la portada d’una caixa, tot observant amb un somrís l’esguard enrogit per un excedent d’hores davant la pantalla. L’home era Michael Robinson, el senyor...

S’interrompen les competicions, els jugadors clausurats a casa, els estadis buits, no hi ha rodes de premsa, l’efecte Braithwhite queda congelat. Pànic. Full en blanc. De què escriurem? De què parlarem?...