6 de maig del 2009 a les 22.30h. Treballo inquiet perquè no puc veure l’eliminació momentània del Barça i prenc una solució d’emprenedor quan encara no hi havia emprenedors: M’infiltro al banys...

Diumenge al migdia sobrevisc amb l’apatia de cercar la millor panoràmica de Cuenca perquè l’agressió sigui d’una neutralitat indolora, i segurament per això, segueixo d’esquenes el partit maleint...

El bon gironí és més de sustentar amb jactància els béns acumulats per la nissaga familiar que de cercar fortuna a terres llunyanes, així doncs, la conseqüència d’aquest conservadorisme patrimonial...

La meva infància reposa moribunda en un àlbum de cromos dels noranta que comparteix calaix amb agendes buides, cartes amb promeses de cendra (Laia, guardo les teves), cintes de casset forçades amb els...

A partir d’ara si el Barça no guanya per la força de l’estil ho acabarà fent per coacció, dit d’una altra manera, es servirà d’un ambient el·líptic de rebel·lió continguda provocada pel...

Montilivi. Falten pocs minuts per la xilena d’Stuani i un tribunero jubilat de preferent deixa anar un exabrupte greixós: “Collons, Pere, corre!”. Em trec amb elegància psicodèlica al meu barret...

Rendits al sofà després d’un àpat nadalenc amb reminiscències romanes, visualitzem el “Take the ball, pass the ball” acompanyats de làctics rics amb fibra per donar una empenta a l’aparell...

L’any nou urgeix restaurar la façana per mantenir els fonaments viciats aliens al judici forà, així doncs, seguint aquest axioma de superficialitat vaig buidar el cotxe dels mil i un objectes acumulats...

El Sant Esteve ha estat el groc i el taronja brindant a una mateixa taula, el capítol de ciència ficció d’arrel tribunera sobre la decadència gironina davant d’una hipotètica sortida d’Stuani,...