Domicili particular de Laporta. Repartidor de menjar. Periodistes a la porta. Nits llargues sense argumentari clar. Canvis de decisions basades en discursos emotius. Tot està per fer però no tot és...

Els partits del Barça a casa són el Portaventura del futbol europeu, l’espai temàtic des d’on treure la pasta a aquell que també deambula pel Museu Dalí i la Sagrada Família, l’excusa perfecta...

A Girona li costa obrir les portes al foraster, però si un dia li deixa el portal obert és per no tancar-lo mai més: les ànimes prudents als nouvinguts són aquelles que preparen el cor per encabir-los...

El pecat del Barça ha estat viure amb la mentalitat de botiguer de poble dins d’una multinacional, tenir el convenciment que es pot gestionar el dia a dia d’un gegant com si estiguessis al negoci...

Escollir malament és una manera de viure, una forma com una altra d’arrossegar la teva existència, de sobreviure matinades de derrotes cícliques que acabes amb el cap encastat a terra. Per això quan...

Fer-se gran un cap d’any a París a la plaça de Notre Dame abans que Quasimodo morís entre les flames, amb raïms de tercera mà mal païts i una ampolla de champagne per obrir mentre mitja consciència...

Xavi ha estat víctima de la volubilitat emocional del barcelonisme i coneix perfectament com els “queda’t siusplau” poden ser els “marxa ja” en qüestió de setmanes, com les imploracions de...

Cubarsí és el cosí bon jan, el discret, el del somriure espontani als dinars familiars, que ha seguit la seva vida amb normalitat mentre vivia l’excepcionalitat d’anar creixent al Barça, el nebot...

El pallasso és un actor que dedica la seva labor artística a treure un somriure al públic, però alhora pallasso es pot fer servir com a atribut pejoratiu per referir-se a una persona irresponsable,...