Les tardes de primavera agafa una cadira de vímet, s’asseu al portal de casa els pares de Monte Alegre de Goiás, pren una beguda ensucrada bàsica, i esguarda l’arribada de nanos àvids d’un futur...

Ducados. Bars foscos. Carrers estrets. Pactes de sang. Deutes pendents. Camises suades. Petrovic contra Divac. Olor de nit. Tècnica depurada. Gest encorbat. Mirada de supervivent. Focs artificials. Guerres...

Un camió de pollastres estampats sobre una joieria de luxe, un guerrer tribal irrompent a Versalles a cops de matxet, un solista de hardcore desafinant una cançó pop, o sigui, un Rochemback galopant...

El latin lover enfonsat per la lletgesa guerrera de Pantic, la clenxa simètrica apartada per la normalitat rutinària de Hesp, el carter de Neruda que mai arribava a la bústia, en definitiva, l’intent...

Christanval va ser l’espermatozoide campió, i allà, just entrant a l’òvul, va vèncer la gran cursa entre iguals. A partir d’aquí, un parell de dècades després, el capgròs triomfant va arribar...

Coneixedor de la sàtira entorn a Carlos Busquets i del tràfic d’influències familiars al voltant del kicker dels Dragons, Lopetegui va arribar restret, amb cara d’hecatombe i el pal d’escombra...

Bryan Adams famèlic que es va quedar sense summer ni heaven ni 69, essent l’únic repetidor del millor any de la història del club, recordant-nos que sempre hi ha un mirall trencat de l’èxit: l’inadaptat...

Com un home de pau arribant a Tor, el Tata Martino va aterrar a Barcelona sense notícies de Gurb, ignorant la diferència entre la ceguera de Borges i la mirada de Monzó, deambulant pel destí fatal...