Per una raó que fa de mal explicar, els esdeveniments històrics massa cops no adquireixen tal categoria fins que ha passat un temps. Però no sempre és així, perquè també hi ha instants, pocs, on...

Ja se sap que mai plou a gust de tothom i pels més sibarites entre els que més diuen ser-ho, aquest haurà estat, potser, un Mundial on la qualitat del joc no ha estat precisament embriagadora. D’acord,...

Algú, no em diguin qui, va escriure un dia que amb el beisbol passa una mica com amb el jazz. Com a esport costa d’entrar-hi, ja que el seu ritme de joc, la falta d’arrelament cultural o la pròpia...

Només fa falta un exercici tant poc empíric com passejar-se durant un parell de tardes pel centre de Lió, per tenir la sospita que França és un país que s’esquerda des de la perspectiva de la cohesió...

Les alegries, ja se sap, molts cops són circumstàncies sobrevingudes que van i venen de manera absolutament inesperada. D’aquí, en part, la seva màgia. Pels que tenim però la sort de tenir el virus...

Quan escoltin a algú pontificar allò de “no s’ha de barrejar política i esport”, mirint-lo de cua d’ull. Es a dir, no se’n refiïn perquè en realitat el que els hi està volent dir és que...

Passa en gairebé tot, però en l’esport potser es percep més. Des d’aquesta Europa que es comporta com aquell aristòcrata arruïnat que es resisteix a acceptar-ho, massa cops es mira als Estats...