Els esportistes tenen fama de ximples quan parlen de cultura o història. Potser no és cert però sempre hi ha algú que acaba abonant la teoria.

Tothom parlant d’estalviar i ja veureu quan arribi el mundial de Qatar, amb guerra o sense, a quina temperatura posaran els camps de futbol.

Fa anys que els presidents espanyols prometen per Catalunya una pluja de milions i res. Laporta, en pocs dies, ha regat el Camp Nou amb xifres inaudites.

En el Barça fer gols és una experiència religiosa. Has de passar pel purgatori abans d’enviar la pilota a la xarxa divina i sobretot cal evitar l’infern dels golejadors perduts.

Si Messi fitxa pel Barça el 2023 tindrem a casa un nou símbol del que passa al país. El millor de tots els temps lluitant contra la seva pròpia decadència.

Una ciutat plena de “homeless” i un treballador estressat renegant perquè falta gent per tota la feina que hi ha al país. Això és Amèrica també.

Mateu Alemany és l’MVP del Barça aquesta pretemporada. Des de la Bíblia amb els pans i els peixos de Jesús que no es veia una cosa igual.

La taula de diàleg acaba també sense un acord pel traspàs de Frenkie de Jong. Com dèiem abans, tenim pressa.

Si ens avorrim amb el culebrot de Borràs sempre podem seguir el de Koundé i l’estiu serà més lleu. És el país que tenim i per molts anys.