Si Llarena busca catalans que hagin malversat que miri els fixatges del Barça de l’última dècada i tindrà un orgasme.

Avui mateix he trucat la cantant per composar plegats una cançó dedicada a Ferran Torres. Acabarem als tribunals però l’ocasió s’ho val.

El Madrid sembla una metàfora de Pedro Sánchez. Passi el que passi al camp per la dreta o per l’esquerra sempre acaba sobrevivint.

Aragonès, a la cimera i ERC, a la manifestació. Encara recordo Joan Gaspart desdoblant-se com a directiu i com a soci. Quins temps.

En diuen supercopa però podria ser la copa del rei emèrit ja que la jugarem on van sortir els 65 milions dels quals ara gaudeix l’amiga Corinna.

En el partit d’ahir ens va tornar alguns milions dels que ens va robar però el deute, que quedi clar, encara és gegantí.

No hi ha encara prou rivalitat entre les aficions per considerar l’Espanyol-Girona un derbi. Per molts, de fet, no són equips ni d’un mateix país.

Aragonès és com Xavi. Per molt bé que juguin els seus consellers no té ni defenses ni davanters per fer por als adversaris. I no pot fitxar.

Això de l’IVA fa pinta que serà l’estafa més gran des que el City va encolomar Ferran Torres al Barça. Dit això, bon any a tothom.