El fenomen únic al món que ni espanyols ni belgues ni francesos podran entendre mai és el dels marroquins que són independentistes.

L’Argentina ho té clar. Hi ha un líder suprem i un exèrcit que morirà per ell, com qualsevol d’aquests règims polítics que tots tenim al cap.

Per les celebracions dels gols, per ser gairebé tots votants de Bolsonaro i per la cara de Vinicius l’eliminació del Brasil era necessària.

El nou seleccionador espanyol haurà de fer cas des del primer dia a la caverna de Madrid sinó vol tenir els dies comptats. Ànims company.

Amb Espanya fora de l’equació ara podrem mirar els partits que queden del mundial amb la calma que suposa un horitzó sense tempesta a la vista.

Als comentaristes de TVE només els va faltar oferir Ceuta i Mellia a Mohammed VI a canvi d’un gol. Quina meravellosa desesperació.

El jugador o l’equip que esborri la cara d’estúpids dels brasilers quan fan la seva ballaruga tindran tota la meva admiració.

Qatar ha fet el ridícul al mundial però cap problema els davanters més ben pagats del país continuen endavant: Mbappé, Neymar i Messi9.

L’Argentina juga com l’independentisme abans del 2017. Hi ha un líder i un objectiu però veient com juguen també hi ha d’haver un miracle.