Quan t’encomanes a gent com Soraya i el coronel Baena després no et preguntis què pot haver sortit malament.

Les dates amb les quals treballen els candidats sobre l’Espai Barça s’assemblen cada vegada més a les de la NASA per enviar l’home a Mart.

Ser president del Barça, de la Generalitat o del Parlament. No s’ha inventat encara cap esport de risc que ho superi.

Algú va dir que cal evitar el “mercadeig” en la venda d’entrades per a la finals i immediatament ho vaig pensar: Quines finals?

Borbons i milions i immunitat i impunitat. Aquesta és tota la poesia que cal conèixer per entendre la transició a Espanya.

No tenim govern però, això sí, ja tenim els centres comercials oberts i els pavellons continuen tancats.

Afortunadament a les eleccions al Barça el que guanyi serà president i no s’haurà de posar d’acord amb ningú més.

Un equip de futbol necessita llenyaires, organitzadors i finalitzadors i abans de saltar al camp saben quin és l’objectiu comú.

A veure si en Pau té força i la temporada vinent tenim un partit del germà gran (Barça) contra el petit (Girona).