Un alpinista desafiant la mort és com els versos d’Espriu que a l’institut se’m feien una muntanya i amb el temps han pres tot el sentit del mon.

El Barça de bàsquet i el seu entrenador són la metàfora perfecte del que necessita no només el club sencer sinó tot el país.

La situació del Barça és tan dramàtica i ruïnosa que s’hauria d’arribar a una solució impossible, un pacte entre els tres candidats, el que sigui.

Per compensar que Merkel ens va deixar penjats l’octubre del 2017 tenim almenys un alemany disposat a salvar-nos en això del futbol.

Que es voti el mateix dia el president del Barça i el de la Generalitat i veurem quines eleccions destaquen més els mitjans internacionals.

Ara mateix l’acció més directa pels que volen evitar que Laporta sigui president és ajornar o cancel·lar les eleccions. No hi ha més.

Si Baena s’aixeca avui i veu que Tomàs Molina ja va predir que una nevada confinaria Madrid l’envia al Suprem abans de comptar a tres.

Ens haguessin dit que una defensa amb Dest, Mingueza, Umtiti i Alba no encaixaria cap gol en un partit i hauríem rigut una bona estona.

Si ara pogués triar on tira una bomba atòmica segurament es decidiria per l’estat amb més demòcrates abans que la Xina, Iran o Rússia.