Al Barça haurien de fer com els EUA. Donar la presidència no al que tingui més vots sinó al que guanyi a més comarques. Ens divertiríem.

Si tots els precandidats a la presidència del Barça tenen els avals que exigeixen els estatuts és que som el país més ric del món.

Ja sabem finalment perquè serveixen aquests partits. Per assegurar-nos que sigui més fàcil escampar la pandèmia arreu del planeta.

Hi ha una cosa que diu als jugadors que forma part de la bíblia del bon “tribuneru”. Quan estàs a la frontal fes el fotut favor de xutar a porta.

La injecció a les venes que va rebre el Madrid en forma de tres penals fa que l’equip tingui a partir ara immunitat (o impunitat) total.

Finalment Trump ha acceptat el confinament. Tot això de les eleccions només era una argúcia perquè ell mateix es tanqués a la Casa Blanca.

S’estén la teoria que no cal córrer per fer grans coses a la vida. El nou president dels EUA no ha fet un esprint en els últims 70 anys i mireu-lo.

En aquests partits en què se l’acusa de no córrer Messi és com el poeta que cerca la glòria perduda davant d’un mur que acabarà cedint.

Bartomeu també va ser el president més votat de la història del Barça. Aquests rècords, doncs, no son garantia de res.