Entre Pochettino, Neymar, Ramos, els qatarians i Messi amb una samarreta que no és del Barça estic a punt de desitjar que passi el Madrid.

Vaig estar treballant en una guarderia i el comportament dels nens de tres anys era molt més madur que el de molts futbolistes.

Un oblit injustificat que vaig cometre ahir és no recordar l’altre gran himne que podrem escoltar a Cornellà-El Prat, el d’Albània.

Si Pere Aragonès vol escotar un himne “nacional” al camp de l’Espanyol hi haurà d’anar quan jugui la roja. Aquell dia retronaran els altaveus.

El més extraordinari és que no l’han fet fora d’un bufet fatxa de Madrid per català (de lògica pura) sinó per gandul.

Si al Camp Nou posen les cançons que triomfen a Spotify hi anirà menys gent que durant la pandèmia. Música sí, però de la bona si us plau.

Ara que no té feina sempre el podem posar de president del Parlament a tractar amb funcionaris i lletrats majors.

En les dades diàries sobre la situació de la pandèmia hi afegiria la posició del Barça a la lliga. Quan la R baixa els de Xavi pugen. No falla.

Liberals, demòcrata cristians, i conservadors ta temps que busquen una dreta que marqui la diferència a Catalunya. El Barça ja la té.