Marc Salgas

Marc Salgas

Marc Salgas
Marc Salgas

L’alpinisme és política

“No s’ha de barrejar política i esport”, diuen els babaus que no saben de què va la cosa. O els malintencionats que apliquen aquesta sentència només en una direcció: bàsicament quan els catalans...

Marc Salgas
Marc Salgas

Una ascensió formidable

Fa uns dies explicàvem la condició de pioner de l’alpinisme català a l’Estat espanyol. Encara ara, 44 anys després de la primera expedició catalana reeixida a un vuit mil –l’Annapurna Est...

Marc Salgas
Marc Salgas

Aquell element controvertit

L’Everest sense oxigen. Sense oxigen embotellat, s’entén. Hi va haver una època en què aquesta ascensió es creia que era impossible. A partir dels 7.500 metres comença la coneguda com a zona de...

Marc Salgas
Marc Salgas

L’alpinisme català, pioner

L’alpinisme català ha estat i és capdavanter a la pell de brau. La tradició excursionista que arrenca a Catalunya ja en el segle XIX, amb el Centre Excursionista de Catalunya (1876) entre els clubs...

Marc Salgas
Marc Salgas

Cordada fraternal

Iker i Eneko. Els germans Pou. Acaben de tornar de fer-ne de les seves sobre el gel noruec. Tant li fa la modalitat que practiquin: escalada en gel, esportiva, de gran paret, bloc, psicobloc... Fan de...

Marc Salgas
Marc Salgas

La paret assassina

La paret de l’Eiger (3.970 m) és, de la trilogia de cares nord més destacades dels Alps –les altres són les del Cerví i les Grandes Jorasses–, la més temuda. Els seus 1.800 metres de roca i...

Marc Salgas
Marc Salgas

Tornar de l’abisme

A muntanya a vegades cal prendre decisions ràpides i doloroses. Decisions que causen grans dilemes morals perquè poden tenir conseqüències gravíssimes, però que són l’únic camí possible per...

Marc Salgas
Marc Salgas

L’ocell de Yosemite

Abillats segons els cànons hippies de l’època –camises amb motius florals, grenyes i pantalons de pota d’elefant–, una colla d’escaladors americans dels anys setanta va abanderar la gran època...

Marc Salgas
Marc Salgas

El repte extrem de Núria Picas

Núria Picas és inquieta de mena. Un cul d’en Jaumet. Només així s’entén que malgrat la greu lesió que es va fer l’any 2000 a l’astràgal del peu esquerre –“Me’l vaig trencar en un accident...