Pep Riera

Pep Riera

Pep Riera
Pep Riera

El faraó es va menjar el futbolista

Hi ha imatges que van directes a la memòria selectiva. Per als que, com jo, tenim la sensació que al disc dur del cervell hi acumulem massa informació supèrflua, se’ns activa la dopamina quan algun...

Pep Riera
Pep Riera

Jugar bé (i guanyar)

El futbol no és la foto d’un moment. Però hi ha moments que són per sempre. Com el del Girona líder de primera. La pregunta és òbvia: per què el Girona és líder de primera? La resposta és inequívoca:...

Pep Riera
Pep Riera

Això no és golf, és més

Igual que en el quadre de René Magritte La traïció de les imatges quedava clar que “això no és una pipa”, aquest no és un article de futbol encara que comenci parlant de futbol i d’un futbolista....

Pep Riera
Pep Riera

No diguis mai ‘mai més’

Una de les coses de fer anys és que a vegades, o sovint, et repeteixes. Expliques les mateixes anècdotes, fas les mateixes bromes i, pel que fa al cas, recicles velles idees per a articles nous. Ara...

Pep Riera
Pep Riera

El dia que les coses no surtin

La final de la Supercopa d’Europa va ser una reedició de la vella història de l’equip que juga amb les idees pròpies i el que juga contra les idees dels altres. Com ho va ser la recent final de...

Pep Riera
Pep Riera

De Guardiola a Fermín

Aquesta història comença el 16 de desembre de 1990 quan Pep Guardiola debuta amb el Barça. Podria haver començat abans, quan Johan Cruyff va confiar en Luis Milla. Milla va ser el primer, però en...

Pep Riera
Pep Riera

Poliamor

Comencem per aclarir el títol d’aquest article, no fos cas que hi hagi malentesos. Els mesos de juny i juliol, fins i tot el final de la primavera, són una bona època per als amants dels esports....

Pep Riera
Pep Riera

L’optimisme, l’optimista

Quan tots els factors juguen en contra, quan tot va malament, quan els problemes no deixen veure les solucions, què queda? Què ens queda? Queda l’optimisme. Ens queden els optimistes. Això val per...

Pep Riera
LA PORTADA DE PEP RIERA
Pep Riera

Un tros de vida

Vint anys són molts. Permeten fer una intensa mirada enrere. No sé si L’Esportiu (El 9) és com ens l’havíem imaginat fa vint anys, però és aquí, present, amb els pilars fonamentals intactes:...