Diari de redacció

L’única taula de diàleg que ens convé amb Madrid és la de Laporta i Florentino perquè s’entenguin amb la superlliga europea.

Quan Einstein va fer allò de l’E=mc2 hauria d’haver afegit una fórmula per fer que el Barça quadri el seu cercle abans que acabi el mes.

Que costarà més, que Laura Borràs vegi que ha de deixar la política o que Jordi Alba entengui que no pot jugar més en el Barça?

En el cas dels laterals del Barça els extrems es toquen i en aquest cas, malauradament, per la seva confirmada incompetència.

El sou d’un jugador amb un alt rendiment en el Barça és un problema relatiu. El drama és cobrar molt i ser un zero a l’esquerra (mai més ben dit).

Només portem una jornada i el Madrid ja ha fet més punts que els tres equips catalans junts. Que arribi el mundial ja.

No cal patir. Només s’hauran de fitxar set jugadors més, un davanter centre internacional i no vendre De Jong, que ara és el bo.

La venjança de Roures contra Bartomeu s’ha cuinat a foc lent a major glòria de Laporta i amb estocada inclosa a la caverna. Triple salt mortal.

S’ha imposat al Camp Nou la fórmula dels gladiadors. Quan la gent xiula un jugador Laporta baixa el polze i s’executa la condemna.