Veig Espanya al lloc 36, encara per sobre del que ocupa en els rànquings internacionals de qualitat democràtica o judicial. No es poden queixar.

Per esquivar-lo la Generalitat només ha de fer una cosa, obrir comptes a Suïssa i fer-los servir per pagar els càrrecs públics. Allà ningú hi mira.

Encadenar un esport olímpic rere un altre entre les 2 de la matinada i les 9 del matí és el toc de queda més fiable que tenim.

Gràcies a Pablo Casado poedm proposar un nou joc. Quantes idiomes diferents podeu trobar en l’edició d’avui del diari? Sort a tots!

També el coneixem com a obsessió compulsiva de mitjans i polítics espanyols de comptar medalles i posar-se-les com a mèrit propi.

No cal viatjar al futur per saber que uns Jocs d’Hivern seran l’enèsima operació per evangelitzar-nos amb la “rojigualda”.

Què inflamaria més (per bé o per mal) als banderers espanyols avui a Tòquio? Que sonés per error l’himne de Pemán o Els Segadors?

El “càstig” a Ilaix Moriba el puc entendre però que Umititi i Pjanic encara portin la samarreta del Barça deu ser un premi al bon comportament.

S’ha acabat demostrant que fer esport o veure’l, amb l’edat que sigui, no és un perill. La gresca nocturna sense control ens ha portat on som.